BASES DELS JOCS FLORALS

 

ACTIVITATS PROPOSADES PER A INFANTIL, PRIMÀRIA, SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

  INFANTIL
  PRIMÀRIA PRIMER CICLE
  PRIMÀRIA SEGON CICLE
  PRIMÀRIA TERCER CICLE
  SECUNDÀRIA PRIMER CICLE
  SECUNDÀRIA SEGON CICLE
  BATXILLERAT

 

 


c/ General Riera, 22, 2.. Telf: 610 620 011. Fax: 971 757343
correo e: nirogara@senda.ari.es 07003 Palma de Mallorca

__GRUP POÈTIC AMORAMAR


I ENCONTRE LITERARI ENTRE ESCOLES MALLORQUINES
(Jocs Florals)

«L’art de llegir, l’art d’escriue i l’art de l’emoció»

Benvolguts companys

Començam un altre curs escolar i des del Grup Poètic Amoramar amb la col.laboració del Consell de Mallorca. Departament de cultura us convidam a participar al I ENCONTRE LITERARI ENTRE ESCOLES MALLORQUINES (JOCS FLORALS)

 

Els objectius
Des de la creació del grup al novembre 1999, els nostres objectius, han estat, entre d’altres:
· Difondre la poesia (la literatura) a tots els àmbits de la nostra societat.
· Aproximar a tots els públics el coneixement, el plaer de llegir, de crear i de sentir les paraules.
· Desenvolupar vies d’interacció entre les persones amb sensibilitat artística.

A les escoles hem de donar l’oportunitat als nins i nines de llançar-se a sentir les paraules, la literatura, des de diferents fronts i començar a conèixer les pautes bàsiques. Descobrir com es pot escriure, quins són els punts de partida i d’arribada. Tota una evolució d’una manera lúdica, divertida i creativa.

 

La metodología
Participativa, motivadora, activa i altament creativa, en llibertat. S’han seleccionat una sèrie d’autors des de la coordinació del grup i col.laboradors que puguin cobrir els interessos dels alumnes. A partir dels materials elaborats , l’escola en fa una selecció, segons la motivació dels alumnes. Es facilita, a cada grup d’alumnes, una carpeta amb els materials recomanats i les activitats, per nivell. Es treballa amb hachesmaterial de forma lúdica a un taller poètic, jugant i sentint tot el que els envolta fins arribar a la pròpia creació.

 

L’estructura evolutiva de l’ encontre

1. Informació i contacte amb les escoles. Rebuda de les inscripcions de participació (fins el 21 d’ octubre de 2005)
2. Contacte telefònic i/o personal una vegada rebuda la inscripció.
3. Material mestre/alumne segons nivell
4. Desenvolupament del taller creatiu de literatura (des d’octubre a febrer)
5. Contacte amb els autors triats per les escoles a Bn ràdio .
Entrevista, jocs de interacció creativa. (Dades concertades amb les escoles. Mes de març-abril)
6. Creació pròpia dels nins i nines.
7. Jocs Florals (informació a les carpetes) (abril)
8. Recital dels finalistes i guanyadors a BN ràdio (abril-maig) Edició cd i llibre.
9. Lectura i lliurament de premis a la Misericòrdia (Juny)

Avaluació

Des de l’inici es fa una selecció adequada als nivells dels alumnes, segons els seus interessos i motivacions. El nivell d’interacció participativa es tindrà en compte de forma continuada i progressiva, alhora que l’autonomia crítica s’observa per la personalització creativa dels nins.

Esperam rebre notícies vostres aviat
Per sol.licitar o rebre més informació podeu contactar amb el grup poètic al telèfon
610 62 0011

_________________________________________________________________


I ENCONTRE LITERÀRI ENTRE ESCOLES MALLORQUINES 2005-2006

Fitxa d’inscripció (data límit de lliurament: 21 d’ octubre 2005)
(Una vegada rebuda aquesta notificació us enviarem els materials i les dades concretes de les activitats)

Nom del centre:___________________________________________________
Nivell/s : _________________________________________________________
Nombre de nins/nines participants:______________________________________
Telèfon/fax :_______________________________________________________
Correo electrònic:__________________________________________________
Persona de contacte:________________________________________________
Autor/s triat/s:_____________________________________________________
________________________________________________________________
Obra/es triada/es:___________________________________________________
________________________________________________________________
Altres : (us donarem un llistat d’autors/res i obres amb materials, peró si pensau treballar
qualque aspecte diferent remarcar-ho)

_________________________________________________________________
Suggeriments:______________________________________________________
_________________________________________________________________

Enviar-ho a : Grup poètic Amoramar
Fax: 971 757334 o al correo electrònic: nirogara@senda.ari.es

 

 

 


JUSTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT
I ENCONTRE LITERARI ENTRE ESCOLES MALLORQUINES

La poesia es pot considerar com una superdestresa per a l’educació

“El niño es un creador, y no lo sabe”
“Si a un niño le preguntas: ¿Qué es un árbol?, te va a decir: “Es un hotel para pájaros”. Porque al niño le interesan las imágenes, se comunica a través de las imágenes. Y la imagen es el punto de partida para entrar en la poesía.”

Miguel Arreche, poeta, premio nacional de literatura 1996

L’espai reservat als textos literaris sol ser molt reduït, però existeix una línea renovadora de l’ensenyament de la llengua oral que aposta per un aprofitament de la poesia com un element motivador.

Podem donar als nins i nines totes les paraules del món per traduir les seves emocions, podem facilitar els recursos que els permetin sentir la vida d’una manera més propera. I, obviament, el coneixement de la llengua.
A partir de jocs poètics que facilitin alliberar l’imaginació i alimentar la seva creativitat. Jocs de mètrica, poesies visuals, jugant amb les obres musicals, cançons populars, obres pictòriques, imatges diverses amb activitats molt concretes i guiades, estructurades. Encara que voliem donar tota la llibertat als docents de modificar tot allò que vulguin o vegin que és més efectiu dins el seu grup.
Tots els textos poden ser molt motivadors, si estan ben triats respecte dels destinataris. Les lletres, per exemple, de les cançons són part referencial de la cultura de diferents generacions. Un altre aspecte important, a tots els nivells, és el lúdic que pot afavorir la captació intuitiva del funcionament de la llengua. Finalment, és igualment util per introduir a la classe temes de conversació relacionats amb la reflexió personal i dels altres, afavorint la convivència.
Per una altra banda, les caracterísques dels textos poètics tenen relació directa amb els objectius i continguts del nivell llindar d’una llengua, com els que tenen a veure amb la sonoritat, la fonética, l’entonació, el ritme. Altres elements més retòrics que afavoreixen la memorització i la utilització d’estructures sintàctiques. I, finalment, dos dels més importants, els culturals i actitudinals. Mitjançant la literatura es pot conèixer millor l’entorn de la llengua que està aprenent: costums, maneres de viure, de pensar a tots els temps. La poesia, la literatura és una magnífica eina per motivar l’alumnat, facilita que s’impliqui emocionalment i personalment.

El criteri de selecció dels textos i activitats contemplen destreses lingüístiques i destreses intel·lectuals, com analitzar, reconèixer, comparar, relacionar, memoritzar, classificar, transformar, etc.

Hem pensat que era millor donar molt més material, encara que hagi escoles que han triat obres concretes. Cada escola i tutor coneix als seus alumnes i sap en cada moment quin poema anirà bé treballar com a “calentament” d’introducció al contingut del dia. Per què no començar amb un poema cada día o cada setmana?


ÀNIM!!! LA POESIA US ACOMPANYA!!!
Les llengües i la comunicació:

La característica essencial de les llengües és la comunicació. Mitjançant signes motivats i arbitraris. Tant les imatges com les paraules són eines que ens facilitaran la nostra feina creativa. Vint-i-quatre hores plenes de recepcions sensorials que orientades aniran cap a l’anàlisi crític i la creació des de molt petits.
Les diverses representacions plàstiques, literàries del món, tant denotatives com connotatives els suggerirà i evocarà respostes davant les noves situacions a les seves vides. La complexitat de les associacions es reduirà amb un entrenament des d’infantil a batxillerat, en el nostre cas, i , lògicament durant tota la seva experiència de vida.

El poema neix de l’emoció després d’un procés interior que necessita un ambient adequat. De vegades, surt de sobte, per inspiració i altres per una feina continuada. La selecció de les paraules dependrà de cada persona. Una mateixa paraula evocarà sensacions diferents per a tots els participants. A mesura que triam les paraules cuidam l’armonia sonora de les mateixes a través de les RIMES tradicionalment, o bé amb el vers lliure que segueix una sonoritat personal significativa. Hi ha un equilibri entre allò que imagines, somnies i la teva selecció de paraules. Seguirem característiques com: l’equilibri, l’exactitud a l`hora de triar la paraula, l’especificitat per mostrar allò que imaginam, la suggerència, el reconeixement del moviment intern, la coherència i progressió, l’EMOTIVITAT per motivar al receptor, la capacitat de resumir, de condensar, l’OBSERVACIÓ.
La Poesía és joc, música, màgia, paraula. Una porta oberta a la imaginació, a les sensacions, a la creativitat i a la fantasia. És una oportunitat constructiva que ens fan redescobrir les realitats.


EDUCAR ELS SENTITS:

Intensificar les percepcions crítiques, en tot moment. Les diferències, els matisos per endinsar-nos en nosaltres mateixos, vers la relaxació i una incipient meditació ens seria util per començar a « despertar » emocions. Igualment, la lectura d’autors és essencial. TOT ÉS UN ENTRENAMENT. HAURÍEM D’ENSENYAR A LLEGIR POESIA D’UNA FORMA MÉS GUIADA. Llegir, escoltar, parlar i escriure ens fan estimar la llengua (les llengües) i aprenem a usar, cercar paraules amb adequació.
L’actitud personal es veu motivada a la CREATIVITAT,a la LLIBERTAT de l’individu a dir allò que li agrada. L’efecte REBOT és automàtic. Movilitza totes les seves terminacions nervioses, se sap CREADOR. Construïm un MÓN, el que volem, amb la POESIA. Aquest és el poder, la màgia de l’art del poema.
La poesia de tradició oral té sons màgics que acompanyen els jocs dels nins. Els permet construir el llenguatje en relació al ritme, fitxen a la memòria l’estructura sonora, la multiplicitat de significats, la potencialitat de descobrir més paraules, les SEVES paraules.
Dins els objectius curriculars la comunicació mitjançant l’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenvolupant el raonament lògic, verbal i matemàtic, així com la sensibilitat artística, la creativitat i la capacitat de gaudir de les obres i manifestacions estètiques.

Poesia i Ràdio:

Dos mitjans a on comunicam, facilitam als oïdors contactes personals amb realitats diverses, sempre, fent una recreació versemblant. Tota una sèrie d’emissions sonores que tenen en comú l’expressivitat. Amb elements sonors, amb criteris de selecció i valoració ajudam a reconstruir realitats diverses. Són mitjans que fan us de les paraules, d’ imatges que evoquen. Existeix un paral·lalelisme entre les músiques emprades, el to i l’entonació, entre els efectes especials i les figures literàries. Fan una representació real (o no), emotiva i sentimental.
Igualment, els aspectes més emotius com la “no” presencia entre emissors i receptors. Hi ha una projecció i identificació del receptor amb l‘emissor. L’interacció entre la reconstrucció real i els elements emotius sentimentals.

Objectius:
(possibilitar estratègias)

· Descobrir la màgia de les paraules, augmentar el vocabulari.
· Educar la imaginació, la fantasia i la creativitat
· Treballar les destresses lingüístiques i emocionals
· Desenvolupar la intercomunicació col·lectiva
· Millorar la pronunciació, entonació i el·locució
· Intensificar les possibilitats de creativitat expressiva.
· Combinar els recursos lingüistics i no lingüístics per interpretar i produir missatges amb diferents intencions comunicatives.
· Fomentar la lectura com a font d’informació, d’aprenentatge i com a mitjà d’enriquiment.
· Provocar efecte « rebot » a les famílies. L’interés dels alumnes vers la poesia sorprendrà a més d’un pare que voldrà donar informació als nins i l’estimularà a crear.

Objectus per a:

INFANTIL

· Fer us del llenguatge per expressar sentiments, experiències reals o imaginàries, interpretant situacions comunicatives diverses.
· Comprendre els missatges poètics dels altres alumnes i mestres per enriquir la comunicació.
· Recuperar jocs i maneres de jugar que forman part del món infantil i que inicien a nins i nines en múltiples aprenentatges: comportaments, pràctiques exploratòrias, habilitats motrius, destresses corporals...
· Interessar-se per les produccions dels seus companys.
· Interessar-se i valorar el llenguatge com a element de comunicació, informació i plaer.


PRIMÀRIA

· Participar en diverses situacions de comunicació, adoptant una actitud de respecte davant els sentiments i les aportacions dels altres en l’intercanvi comunicatiu oral, seguint unes normes de comportament democràtiques i adoptant les regles bàsiques de comunicació oral.
· Comprendre de forma analítica i crítica missatges verbals i no verbals de diferents tipus, literaris o pràctics com també altres codis i expressar-se a través d’ells.
· Apreciar el valor dels textos literaris, utilitzant la lectura com a font de plaer i informació i considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i enriquiment personal de màxima importància.
· Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprenent distints tipus de textos adaptats a l`edat i utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.
· Utilitzar les destresses bàsiques de la llengua com a instruments d’aprenentatge per recollir dades, comprendre, elaborar i memoritzar conceptes i expressar-los amb iniciativa, responsabilitat i esforç.
· Desenvolupar la sensibilitat estètica i comunicar-se de manera creativa en l’ús personal de la llengua.


SECUNDÀRIA

· Refexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual i valorar les condicions de producció i recepcció a fi de desenvolupar la capacitat de regular les pròpies produccions lingüístiques.
· Accedir amb autonomia creixent a les obres literàries com a mostres destacades del patrimoni cultural.
· Llegir amb fluïdesa, comprensió i actitud crítica, i valorar la lectura i l’escriptura com a formes de comunicació que constituyesen fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.
· Identificar i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar la seva importància, ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds critiques en relació als missatges que contenen.

BATXILLERAT

· Valorar la realitat plurilingüe i multicultural del món d’avui.
· Produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió I correcció textuals.
· Llegir, analitzar, comentar i valorar les obres literàries fent de la lectura una forma d’enriquiment personal i d’obertura al món


Aspectes pedagògics:

Les activitats a desenvolupar en aquest breu taller és treballar les destreses lingüístiques, a més de la dramatització dels textos. La més poètica i significativa per a nosaltres és la emocional a l’hora de valorar l’encontre. Posam la llavor al seu cor amb l’intenció d’animar-los a despertar a llibertat del seu interior.

A través de la poesia volem anar educant als lectors en l’adquisisió progressiva de l’hàbit d’una lectura reflexiva, desenvolupant la capacitat crítica i descobrint tots els possibles valors interpretatius, així també estimular la seva sensibilitat, la estètica integral del llenguatge.

Els hem de donar la possibilitat de rebre tot allò que sigui bell per a enriquir la seva imaginació. El procés d’ensenyança-aprenentatge ha d’ésser significatiu i constructiu. Han de poder relacionar els coneixements adquirits per que a la base hi ha una actuació comprensiva.
La repetició comprensiva als primers nivells fa que coneguin més l’obra i de cada vegada us demanaran més perque, simplement, és divertit.
Una segona passa seria l’activitat de IMAGINAR. S’obre tota una llum de sensasions, experiències sinestèsiques íntimes i compartides. Desprès, el moment de l’associació amb els sentits, la integració i finalment la síntesi creativa. Per exemple : IMAGINAU un lloc… com és ? quina olor fan els diferents elements… ?
La seva implicació personal és el nostre repte.

Dins els poemes ens interessa observar les funcions i interpretar-les, concienciar dels aspectes lingüístics amb la gramàtica. Enriquir el vocabulari. Animar l’actitud, implicar a l’alumne culturalment i afectivament.
Per què no jugar amb les “jitanjáforas” per rompre el gel. (Unir dos o més vocables formant un neologisme que sumi els significats. Animar-los amb un llenguatge gíglic a on la creació de paraules noves és un repte molt divertit. També la “jerigonza” com a típic llenguatge creat per ells. “Lapas floporesepes delpel jardinpin…”


Suggeriments de presentació general del poema


· Iniciar el taller amb un clima de tranquilidad.
· Triar un poema amb connotacions diverses que movilitzi tot el mecanisme creador dels nins.
· Llegir i interpretar el poema amb inflexions de veu. A primària, escenificant un poc. A secundària, sense sobreactuar.
Les palabres desconegudes seran captades pels alumnes en la globalitat del text. Després si que es pot aclarir les que no entenguin.
· Potenciar el vincle afectiu i la trasferència poètica lúdica entre els més petits i les obres. (En aquest pas, és quan es recomana fer les activitats proposades)
· Fer una exposició dels poemes amb o sense dibuixos fets pels alumnes. Ha de conviure amb els poemes treballats (sentits). Estimular la creativitat i formules originals.

(Habitualment, tres són les passes bàsiques de qualsevol taller: lectura, creació personal i col·lectiva, lectura en veu alta)

ESTRUCTURA GENERAL DEL TALLER DE POESIA

PER AUTORS ELEGITS

Per a cada autor elegit per l’escola es proposa una estructura que té en compte tres nivells
· Informació de l’autor, biografia i obra.
· Lectura del poema o estrofes elegides.
· Reflexió sobre els fragments o poemes elegits , la seva forma, el ritme i el significat. Participació en la comprensió i construcció del significat.
· Representació gràfica o dramàtica.

Així resulta:

Breu introducció a la vida i a l’obra
Segons cada cicle hi inclourem unes o altres dades.
Sempre serà breu, clara i, a ser possible, amb elements il·lustratius, i amb referències transversals ( elements de geografia, història, demografia, costums...)
Parlar de l’autor, l’edat que tenia quan composà el poema, el moment històric de Mallorca, allò simbòlic..

Obra
Citar les obres més importants en poesia i remarcar els títols i el moment en que van ser escrites, com si reflecteix la vida personal, la història i la societat.

Selecció antològica

A selecció antològica s’ha fet una tria de 5-6 poemes per a cada autor que es sol·licita.
Per a cada poema es proposen activitats diverses , seguint l’esquema següent.

· Lectura Llegir el poema unitàriament o per estrofes
· Comentari Comentar el poema ( ritme, rima, significat, recursos estilístics, metàfores, context històric)
· activitat d’il·lustració / representació
o Il·lustrar cada poema o estrofa, seguint diferents tècniques plàstiques: plastilina , foto digital, collage, dibuix , aquarel·la, tècniques mixtes, o titelles de tres dimensions, estampació de camisetes.
Representació dramàtica: poema visual, quadre escènic, musicar-lo , ballar-lo


INTERPRETAM

La comprensió oral i escrita es potencia amb els significats-significats emocionals tant des de l’emissior fins als espectadors. També, els significats conceptuals; l’ordenació lógica dels fets, l’argument total i els moments essencials. El pensament i ideología dels autors, dels personatges tant des de l’emissor com dels receptors. En aquests, la valoració ética, emocional i apreciació estètica.

Per tal de desenvolupar l’expressió oral a les aules, l’AMBIENT de la comunicació ha d’ésser tranquil i relaxat. Aspectes com el vocabulari, les diverses idees que vagin surtint, els gests, els silencis s’han d’anar adequant a les situacions que es presentin.
Al principi, si no han fet poesia abans, repetim que és important la tranquil·litat i l’aconseguirem amb la RESPIRACIÓ controlada. (Practicau de vegades diferents tipus de respiració amb els alumnes com a un simple exercici, després podeu introduir alguns versos per repetir-los).No podran aturar-se quan vulguin. Podeu jugar amb el RITME, l’articulació dels mots: la PRONUNCIACIÓ, vocalitzant i fent les PAUSES. Les PAUSES i la seva relació amb els signes de puntuació. Aquestes suspensions són rellevants per la coherència interna del text.
El RITME com a moviment inter del text o aquell que volem expressar. Seria interessant practicar diversos ritmes i analitzar les sensacions que donen. El ritme habitual, el regular seria l’apropiat. El ritme lent es suggereix per aprofondir, amb l’intenció de convèncer. El ritme accelerat per persuadir i animar als receptors.
(Parlar del tema-llegir a poc a poc-subratllar les frases o mots més destacats)
Un altre aspecte dins aquest primer contacte seria l’ENTONACIÓ, bàsic si volem una comunicació efectiva. Els canvis d’estat d’ànim quan llegim o parlam canvia completament el contingut del text. (Podeu practicar un mateix poema amb estats d’ànim diferents) L’ENTONACIÓ és un dels factors de la pronunciació més significatius. Serà aquesta la que permet donar VIDA a les paraules.

La poesia, té la màgia de captar l’atenció visual (i interior). Hem de mantenir-la i intensificar-la. El contacte visual ha d’ ésser constant amb totes les persones que escolten. S’han d’anar acostumant a PARLAR, comunicar, a INTERACTUAR amb els altres.
En un principi, als cursos més petits el llenguatge gestual és imprescindible. La gesticulació, en aquests nivells ha d’exagerar-se i ells han de continuar IMITANT els moviments que expressa el contingut del poema, dirigits pels docents.
Als cursos superiors canvia del tot, a secundària la gestualització insinuarà, recolzarà igualment, però no ha de distraure als receptors. Des del tercer cicle de primària hauríem de donar-los l’oportunitat de desenvolupar un tema (es) oralment. En el nostre cas contar una història o dir un poema. S’han de cuidar aquelles expressions buides o tics com les de: “vull dir”, “hummm...”, “s’entèn?”
A secundària i batxillerat, relacionam la expressió oral amb la comprensió oral i escrita amb l’anàlisi de percepcions literàries, poètiques que els anuncis publicitaris presenten. Pensam que és una necessitat fomentar aquesta pràctica i la poeticitat dels missatges dels mitjans de comunicació. A la vegada, poc a poc, van mirant la televisiò i la pemsa amb una altra percepció. Ha d’ésser una feina habitual, constant fins que assoleixin l’habilitat.

A qualsevol anunci trobam tres factors habituals molt marcats: (els de sempre) emissor, MISSATGE i receptor. Les funcions conativa i fàtica normalment són les més marcades. Per damunt la comunicacio volem fer-los SENTIR la funció més emotiva i, per tant, la funció POÉTICA. Amb els anuncis i les imatges que us donam vos proposam analitzar aquestes funcions. Quins temps verbals utilitzen, els pronoms, els noms, les associacions, les figures retòriques, les passes o etapes dins l’anunci, la creació anterior, la distribució i adequacióde l’espai, el seu lloc al temps, la coherència i cohexió interna i externa… Les figures que habiualment surtiran seràn : metàfores, sinècdoques, metonimies, hipèrbole, comparacions, el·lipsi, atenuació…

A l’ESO i batxillerat hem d’incidir en l’importància de la VEU. S’hauria de practicar e intensificar l’expressió oral amb característiques com el seu VOLUM, la quantitat de veu quan diguin poemes ha d’ésser proporcionada. El TIMBRE de la veu provoca reaccions diverses a la gent. La naturalitat, i un volum adequat, entre altres, ens donarà una bona emissió de la veu. No arribarà els nostres missatges sino pronunciam correctament, sino donam matisos a la veu que la facin més propera o tot lo contrari. Aspectes com la música, els efectes sonors (naturals o no), els SILENCIS són aditius que ajuden a captar l’atenció del text. A més a més si es fan muntatges.

Haurem d’evitar la monotonia, la linealitat de les frases. A secundària i batxillerat diferenciarem l’accent prosòdic i l’accent fraseològic.
El TO és diferent a la INTENSITAT. El primer és la qualitat del so i la intensitat té relació amb la quantitat. Distinguir-ne el to mitja` com l’habitual, l’agut quan volem afavorir l’afectivitat i el més greu per mostrar fredor o comicitat.

Avaluació i suggeriments:

A infantil i primària:

· Memoritzar, reproduir i representar textos.
· Produir textos orals i escrits amb una presentació organitzada dels fets i idees.
· Llegir textos amb fluïdesa tenint cura de la pronunciació, l’entonació i el ritme adequat al contingut.
· Manifestar preferències a l’hora de seleccionar les lectures i expressar les seves opinions i comentaris

A altres nivells, secundària i batxillerat:

· Reconèixer les propietats del text
Adequació, coherència i cohexió
Aspectes gramaticals
Disposició formal

· Creació de l’obra
Anàlisi de la situació comunicativa. Generació d’ idees, organització, redacció, revisió i valoració.

· To del text
Recursos estilístics: Valor expressiu de la sintaxi-puntuació.
Selecció d’ obres
Figures retòriques

Bibliografía: Si estau interessats amb aquest tema podeu demanar la bibliografía que disposam, és molta, i per aquest motiu no l’ha hem inclòs.

A L’ATENCIÓ DELS
DEPARTAMENTS DE LLENGÜES

INFORMACIÓ NECESSÀRIA:

El I Encontre Literari entre Escoles Mallorquines el conformen tota una sèrie d’activitats. Els JOCS FLORALS són una d’aquestes. Als Jocs Florals poden participar totes les escoles i tots els alumnes de Mallorca, encara que no hagin format part des d’un principi de la dinàmica general de l‘encontre. És a dir, qualsevol alumne de l’Illa pot presentar les seves obres independentment que la seva escola participi o no de la totalitat de l’encontre.


BASES DELS JOCS FLORALS

I ENCONTRE LITERARI ENTRE ESCOLES MALLORQUINES

Convocat pel GRUP POÈTIC AMORAMAR.
Patrocinat pel Consell de Mallorca. Departament de cultura. Grup Rotaract. Grup Aspro-ocio. Col·laboren: Ajuntament de Palma. Àrea d’educació, cultura, esports i joventut , Ágora ediciones amb BN ràdio i Periòdic Buenas Noticias, Caixa Colonya, Grup Fartdart, Fondevila,

Bases:
1.- Als jocs florals poden participar tots els alumnes de Mallorca.

2.- Hi ha dues categories: “Obra Lírica i Obra Visual”.

3.- Si es participa a la categoria de: “Obra Lírica” es presentarán dos poemas per quadruplicat a DIN A-4 a doble espai i per una sola cara.. Serán escrits en català, castellà o anglès. El tema, la rima i la medida serán lliures. L’extensió màxima serà de vint versos.

4.- Si es participa a la categoría de: “Obra Visual” es presentaràn dues propostes amb una explicació del projecte. El tema, i materials són totalment lliures.

5.- Poden presentar-se, igualment, a les dues categories.

6.- Les obres s’admetran a un sobre tancat amb lema o títol. Les feines s’entregaran sense firmar, i a un sobre apart mitjançant el sistema de plica, s’adjuntaran el nom, llinatges i dades de l’autor, així com una breu informació de l’alume o alumnes (si voleu).

7.- Les obres participants s’enviaran a:
AGORA EDICIONES, C/ GENERAL RIERA 22, 2º, 07003 o entregar en: BN RADIO, en Costa de Sa Pols n°6, 3°, p. 9. Entre les 9 i les 11 del matí, de dilluns a dissabte.
Indicant al sobre: I ENCONTRE LITERARI ENTRE ESCOLES MALLORQUINES fent constar a quina/es categoria/es participa. La data d’admissió conclourá el 28 d’ abril de 2006. Excepcionalmet, es podrà rebre el material de la categoría escrita, per correu electrònic amb dos arxius. Un per l’obra i un altre per les dades de l’autor.

8.- Un comité de lectura i anàlisi, integrat per persones qualificades, determinará les obres que hauran de passar a la final. El decisió del jurat será inapel·lable i es donarà a conèixer públicament a un acte cultural que es celebrarà al mes de juny de 2006.

9.- El premi podrà ser declarat desert, si així ho estima el jurat. Els originals presentats serán rigurosament inédits.

9.- Premis:
Primer premi, ambdues categories: Consell de Mallorca. Departament de cultura i Grup Poètic AMORAMAR.
Segon premi, ambdues categories: Grup Rotaract.
Finalistes a les dues categories: Grup Aspro-Ocio.
10.- Premi especial del Grup Poètic Amoramar:
Participació i actuació al proper espectacle poètic del Grup Amoramar.
Diploma acreditatiu com a: Membre permanent del Grup poètic AMORAMAR

11.- Els organitzadors es reserven el dret de publicar a un libre i enregistar en audio, las obres guanyadores i finalistes.

«L’art de llegir, l’art d’escriure i l’art de l’emoció»
Gràcies a totes les persones que estimen la PARAULA

Informació :
Grup poètic AMORAMAR
Telèfon : 610 620 011 Fax : 971 456875
nirogara@senda.ari.es

BN RÀDIO 106.5 FM
Costa de sa Pols, 6, 3r, p.9 Telèfon: 971 717395 Fax: 971 757334
agoraediciones@hotmail.com


 

ZONA POÉTICA AMORAMAR EDUCACIÓ INFANTIL
Català-Castellano-English


Allò que voldriem a Educació infantil és alimentar entre tots la sensibilitat dels nins i nines. La nostra proposta va encaminada a aportar més eines per fer feina en aquest sentit.

L’ambient és molt estimulant i motivador, així us proposam iniciar les activitats relacionades amb l’ art, la poesia amb música, amb una il.luminació més fosca que els indica que comença una activitat diferent, un altre món.

S’inclou tota una sel.lecció de poemes per temes: animals, estacions, l’entorn, parts del cos, sentits, hàbits. Mitjançant poesies i endevinalles es pot conéixer les característiques dels animals, s’enrriqueix el vocabulari d’una forma divertida, per la poesia té la qualitat de centar l’atenció dels nins.

ACTIVITATS PROPOSADES:

SENSMUSIC:
Escoltar diferents tipus de músiques, diferents estils i ritmes, pot ser instrumental, vocal o coral. Les bandes sonores solen ser idònees per aquest exercici. Les cançons populars, la clàssica… .
a) Us donam un full amb tres cares. Una alegre, un altre trista i la tercera sense boca.
Mentres que van escoltant pinten y retallen (amb el punxo). Podeu aferrar una canyeta per darrera i així poden mostrar-la als companys.
b) Quan acaven en un cercle tornam a escoltar les músiques i han de mostrar la cara amb relació a allò que han sentit.

· A una altra sessió, agafam la cara sense boca i torman a escoltar les músiques. Ara són ells que han de dibuixar la boca (alegre o trista). Hem de tenir dos o tres cares sense boca per nin, dependent de les músiques que se sentin.

La feina interesant d’avaluació és comparar dela primera audició a la segona si ha hagut canvis o no. Es poden fer altres audicions per acostumar-los a sentir i a expresar la seva opinió i sentiments.

· Es pot fer un mural amb les diferentes músiques i visualitzar les cares que han aferrat i sabem quin tipus de música els agrada més o no. Amb els noms dels alumnes. Aquesta és una altra forma de observar qualque problema emocional del nin o nina.

Material al cd: doc cares
QUÈ ET SEMBLA AIXÒ… ?

Se mostren diverses cartulines amb diferents formes comunes o rares. Els demanam que els sembla i que diguin allò que vulguin. Si qualqú encerta o s’aproxima que digui per què pensa que és això que ha dit. Es demana als altres si estan d’acord. Podeu inventar totes les que volgueu.

Material al cd : doc formes d’maginació

TRANSFORMAR-SE ... i ser-ho!!

Jugam a endevinar quina cosa és o què és. Han d’ intentar no parlar Tot amb els moviments del cos. Finalment es pot fer qualque soroll o renou.
Per exemple: animals, personatges, membres de la familia, objectes, sentiments...
Podeu emprar els poemes que vos donam per fer la primera sessió i que endivinin de quina cosa es parla al poema.


Material: poemes temàtics


JOC DELS SENTITS
Amb els ulls tancats han d’endevinar què hi ha als plats, dedins les capses o als tassons.
Quina olor fa? Quin gust té? Com és al tacte ? Se sent qualque renou?
Què et sembla ? Què penses que és ?

Per exemple : aliments, objectes de la classe, joguines…

TIPOGRAFIES als seus noms a les noves paraules que comencin a conéixer.

La «P » de Pau pot tenir una forma que ell vulgui, pot ser diferent a un altre Pau o la d’una « P » de petit, pepa o pilota. Una P MAJÚSCULA divertida.
PER PINTAR UN PAISATGE...

Primer escolten el poema, llegit per la mestra.
Segon, es fan preguntes relacionades amb el poema.
Penses que fa fred al lloc de que parla es poema? O fa calor? És una paisatge d’una ciutat a és al camp? Quins animals apareixen? Què fan ? Com són? Coneixes més animals? Quin soroll fan?
Surt un pi ? de quin color diu que és ? I el Llac ?…
Preguntes semblants que podeu anar desenvolupant per analitzar el poema.
Tercer, els nins repeteixen tot o una part del poema varies vegades.
(poden dramatitzar-lo, cada nin que sigui un personatge i quan sent el nom fa un moviment acordat)
Quart, el poden dibuixar. Aquests dibuixos els podeu aferrar tots envoltant el poema.

PER PINTAR UN NIN...
Primer escolten el poema, llegit per la mestra.
Segon, es fan preguntes relacionades amb el poema.

Què vol dir “pillo”? Per què diu que la cara del nin és “redonda como un queso”? Quin esport practica aquest nin? Està trist o és nin molt alegre ?

Preguntes semblants que podeu anar desenvolupant per analitzar el poema.
Tercer, els nins repeteixen tot o una part del poema varies vegades.
(poden dramatitzar-lo, seguint les pautes de la mestra quan llellegix i fan un moviment acordat)
Quart, el poden dibuixar. Aquests dibuixos els podeu aferrar tots envoltant el poema.

Funcions: descripció e instuccions
Figures: enumaracions
Material cd: poemes Cómo se dibuja un paisaje. Glòria Fuertes
Cómo se dibuja un paisaje. Glòria Fuertes.

PUZZLE: POESIA

La mestra el fa a la pissarra i mostra les lletres. Demana què és això de POESIA? Hi ha qualqú o qualquna que ho sàpiga? És una paraula que vos agradi? Com t’imagines què és la POESIA?...
Explica la mestra que la poesia parla de tot allò que és bonic d’una manera que a tots els agradi.
Posau expemples, el típic de la rosa que és com el color rosa, la mar de color blau com el cel… després se’ls demana a ells i a elles que diguin coses que siguin especials.
Podeu fer un mural de allò que per a ells és poesia.

¡Per a pensar amb els refrans!

Podeu parlar amb ells que expliquin amb les seves paraules que volen dir, si no saben entre tots que surti el significat. Es pot aprendre de memoria si volen.

“A LA CAMA NO TE IRÁS SIN SABER UNA COSA MÁS”
“A LA CENA Y A LA CAMA, SÓLO UNA VEZ SE LLAMA”
“A MAL TIEMPO, BUENA CARA”
“A LA TERCERA VA LA VENCIDA”
...


ENDEVINALLES i ENBARBUSSAMENTS

El secret de aprende aquests jocs de paraules és la repetició esceneficada amb els nins i nines.
“COMO POCO COCO COMO, POCO COCO COMPRO”

“TERESA TRAJO TIZAS HECHAS TRIZAS”


“PABLITO CLAVÓ UN CLAVITO
EN LA CALVA DE UN CALVITO.
EN LA CALVA DE UN CLAVITO
UN CLAVITO CLAVÓ PABLITO.”

“CORAZÓN DE CHIRICHISPA
Y OJOS DE CHIRICHISPÉ
TU QUE ME CHIRICHISPASTE,
HOY DESENCHIRÍSPAME. »


Les endevinalles us les posem per temes: animals, estacions, l’entorn, parts del cos, sentits, hàbits.

Dels poemes temàtics que us domam podeu triar i llegir-los als nins, després has de repetir-los després de vosaltres. Primer, un vers, després l´altre i així. S’han de modificar els ritmes, s’ han de marcar algunes paraules més que altres. Quan ja sàpiguen, més o manco, seguir la repetició. Es poden aixecar i fer moviments que expressin el contingut de les paraules. Acordar una sèrie de moviments fixos. Els agrada molt fer-ho!

POEMA DE LA PAU
Deixau en llibertat als alumnes per fer-la
(Aquesta activitat es troba a tots els nivells)


 


ZONA POÈTICA AMORAMAR PRIMER CICLE

CATALÀ- CASTELLÀ-ANGLÈS

L’actitud del mestre al primer cicle, com sabeu, és essencial. La seva motivació intensificarà qualsevol actuació que es faci.
Es recomana començar, un dia, contant un conte personalitzat pel grup. Se’ls demana que imaginin amb els ulls tancats un lloc, una situació que els agradi. El mestre demana a un dels nins, i és des d’ahí que comença l’història. El mestre és el guia, el narrador, pot inventar allò que vulgui, pot ser real o ficció. A mida que conta va introduint personatges amb nom propi (els alumnes) que continuen la narració fins on poden. En el punt que s’aturen segueix el mestre. Els encanta!
Totes les activitats poden ser realitzades en català, castellà i anglés.

Escoltam diversos tipus de músiques
Els amb els ulls tancats expressen si els ha agradat o no. Quines són les sensacions que els aporten, com se senten. Se demana que mentre escolten imaginin un paisatge, un color, un moment del dia, un animal... Després posau en comú totes aquelles percepcions que han tingut. Han de fer frases curtes, una per alumne. Les escrivim a la pissarra i les ordenam. Finalment posam un títol.

Aquesta activitat la podeu variar amb diverses imatges, estats d’ànim, festes…

POEMA DEL NAUFRAG
A la pissarra s’escriuen totes les paraules o situacions que surtin després d’una pluja d’dees relacionada amb el tema. Es pot fer en grups petits i després es posa en comú.
Es demana... què et portaries a una illa? A un lloc abandonat? Què faries si fossis un naufrag?

Llavors el poema podria començar: “A una illa deserta m’en portaria...”

Aquesta activitat es pot variar, en comptes del naufrag, podeu canviar a
qualsevol ofici, animal, objecte...

POEMA BUIT-I-PLÈ
Es dibuixen números grossos o objectes buits: una casa, un ca, un ocell, un gelat… una televisió... qualsevol cosa buida. Allò que s’ha de fer es omplir-lo de paraules relacionades amb aquella cosa, o bé frases (versos) que faci la descripció del objecte.

QUÈ PODRIA FER PER...?

Es proposa un tema o temes per pensar. S’ompl seguint una estructura fixa com:

Per....................................
Podria...............................
Per....................................
Podria……………………
….
Però, avuí puc……………


CERCLE DE PARAULES ENCADENADES

Ens posam en cercle (o files amb un ordre). Comença un alumne i diu una paraula, el següent diu una altra que doni més informació, i així fins que termini el cercle o la fila. S’escriu a la pissarra i surtiran frases relacionades. Tallau allà on sigui més adient.

Per exemple : azul- marino- de la Isla- de Mallorca- tierra- conquistada…
Per exemple : La – casa- blanca- d’enmig – del- poble - té – les – finestres- color – de – cel.....


ACRÒSTICS amb el seu nom o la paraula favorita. Pot ser animals, objectes, aliments...

PAU
“P ienso siempre en las palomas
A nidando sus sueños en los nidos
U nidas con los niños por la Paz”

ESPAIS BUITS

Als poemes donats, després de llegir-los, se’ls lleva paraules i els alumnes els han d’omplir tot recordant la paraula, per la rima o el context, farem suggeriments. També podem donar totes les paraules en cartolines
i ells les han de copiar a l’espai buit adient.

Per exemple:

La font ens avisa La .........ens avisa
vora del barranc vora del .................
la taula i el banc la .......... i el ............
són pedra massissa. són ..............massissa

El cristall irissa El ............ irissa
el tovalló blanc el tovalló............
s’escalfa la sang S’escalfa la .......
la gent s’electrissa la ........s’electrissa

Amb subtil fumera Amb subtil .............
dins la cafetera dins la .......................
bull la inspiració bull la ......................
De Joan Alcover

Per exemple:

Cuando llega el verano Cuando llega el ...............
Yo me voy a descansar, yo me ..... a descansar,
subiendo a la montaña subiendo a la ...................
O nadando por el mar. O ............... por el mar.

Monto bien en bicicleta, Monto ........ en bicicleta,
Voy muy lejos de excursión, voy muy ......... de excursión,
Y le doy a los pedales y le doy a los ................
Como un gran campeón. Como un ......... campeón.
... ...
Com a variació donar el poema buidat parcialment i dir-los que hi posin les paraules que ells vulguin i puguin lligar amb la resta.

Es dóna sense mostrar l’original, i sense les paraules. Observarem quines son les versions que surten.

CERCLES DE LLETRES
Es dona un grup de cercles amb les lletres de les paraules que conformen el vers. Els han d’ordenar i posar la paraula al seu lloc. Aixó a tots els versos.

...Quan arriba el fred
el blau barrufet
es posa les botes
i es posa el barret

q

_____________________________________



Per exemple:
Cuando me levanto
Tengo mucho frío
¡Ya llegó el invieno!
Sacare el abrigo.


_____________________________________

_____________________________________


DISC DE LES PARAULES

Aquest joc trata de cercar paraules per temes (animals, estacions, colors, objectes…) relacionar-los amb accions i seleccionar característiques (adjectius) del nom triat. Es pot jugar en parelles o grups. Guanya aquell que forma més frases de les pactades o dins un temps acordat.
Nombre: què és?
Adjectiu : com és ?
Acció (verb) : què fa ?


PICTOPOEMA

Canviar els dibuixos per les paraules (us donam aquest poema fet PICTOEMA. Amb la resta de poemes que us donam podeu fer pictopoemes igualment.)

Damunt mon vaixell Damunt mon ................
l’arc de sant Martí, ........................................
totes les sirenes Totes les.......................
engronxant-se en ell ...............................en ell

Joan Salvat-Papasseit

I viceversa

............ Primavera Niña Primavera
Salta de la .......... salta de la cama
Y a todos nos llama y a todos nos llama
De ......... manera. De dulce manera.
Y va y coquetea: y va y coquetea:
Se ............ con brisa, se peina con brisa,
Se pinta la ............. se pinta la risa
Con sus ..................... con sus acuarelas.
Y va y se enamora: Y va y se enamora:
.............la mecen, pájaros la mecen,
y ............. le ofrece y flores le ofrece
al ....... que la adora. al sol que la adora.


Definir Paraules i crear noves paraules.

Explicar-les i després dibuixar-les. Es pot fer per grups. Uns fan les paraules i altres lexpliquen . Llavors tots fan i retallen, amb paper de periòdic, o altre material, lletres grosses corresponents a les noves paraules i les pengen o aferren a les parets de l’aula.

COMPAREMAS
A partir d’un tema feim comparacions.

Som tan ................................... com ................................ amb......................
( per ex: Som tan bo com un bistec amb patates)
Estic tan................................. com.................................. en......................
( per ex: Estic tan content com un ca en bicicleta )
Som tan..................................... com.................................. per.....................


Soy tan ................................... como ................................ con...................... (+)
Estoy tan................................. como................................... en...................... (-)
Soy tan..................................... como.................................. por..................... (+)
...

Posar a la pissarra la paraula POESIA i demanar què és per a ells Poesia?
Totes les paraules que surten se escriuen a la pissarra.
Es proposen varies activitats :
· Crear la caixa de les paraules poétiques, de les imatges poètiques. De cada imatge, pot surtir un parell de frases (versos) que reflectin allò que senten davant d’ella. De rimes. Es pot introduir el concepte de rima.
· Fer una sèrie de pareats temàtics.
· Dibuixar de forma poètica el seu nom.
· A Nadal podeu fer postals poètiques amb sobres, igualment poètics.
· Elaborar un mural 3d poètic. Imatges visuals que impactin per la seva percepció emotiva.
· Mostrar el cartel d’ aquest any i proposar fer el cartel de l’any 2006, una vegada han fet tota la feina poètica.


DOMINÓ DE LES EMOCIONS
Els nins han d’anar enllaçant els dibuixos que els agradin i els que no amb les cares. Després es fa un poema de la jugada que queda damunt la taula.


POEMA DE LA PAU
Deixau en llibertat als alumnes per fer-la
(Aquesta activitat es troba a tots els nivells)


 


ZONA POÈTICA AMORAMAR SEGON CICLE

CATALÀ-CASTELLÀ-ANGLÈS


A tercer i quart de primària l’importància de la llengua és essencial. El coneixement de la normativa comença i la nostra finalitat és mostrar un camí engrescador pels nins i nines. Al temps que es va intensificant la recepció dels missatges de forma analítica amb una sensibilitat que s’ha d’educar i potenciar. El joc amb les paraules és definitiu a qualsevol edat i més encara al segon cicle.

Vos proposam una sèrie d’activitats de referència que es poden desenvolupar a l’aula. Hem de fixar-nos en el ritme d’atenció dels nins i no forçar les situacions. Una vegada s’han començat les actuacions de manera indirecta se pot animar a l’escriptura, però (en principi) sense fixar-vos en detall. Ens interessa afiançar la seva confiança. Després, si que poden suggerir canvis i correccions gramaticals. Però amb la creació hem d’anar alerta. Han d’estimar la LLENGUA per damunt de tot. Tot anirà en cadena. Ànim!
Totes les activitats poden ser realitzades en català, castellà i anglés.

Podriem començar amb un COLLAGEPOEMA. Us donam molts de poemes per treballar. L’idea és agafar-ne un i anar treballant-ho. Es pot escriure a la pissarra, el mestre el llegeix en veu alta. Demanam quines paraules creuen ells que són més importants a dins el poema i per què (encara que s’equivoquin, és igual. Volem que comencin a pensar...). Després podeu donar-los el poema per escrit. Allò que han de fer és agafar cada línea (vers) i cercar una imatge que els sembli que te a veure amb ell.

Per exemple:

“Quiero retratarme, quiero
con mi traje de lancero,
con mi casco y su plumero.
¡Y quiero ser el primero!


Agafam el primer vers: “QUIERO RETRATARME, QUIERO” Què imatge podríem posar al seu costat? Es pot fer per grups o individual. La pot aferrar, dibuixar... com volgueu.
El següent vers: “CON MI TRAJE DE LANCERO” I quina imatge posam ara? Què vol dir “lancero”?

Preguntes com aquestes fan PENSAR als nins. Si encerten molt bé, ni diuen qualque cosa rara, que argumentin la seva selecció, i serà correcta.

ÀMBITS DIFERENTS

Amb aquesta activitat volem potenciar la imaginació, la capacitat d’abstracció i la defensa de la seva selecció de paraules.

“CACAEEEMA
es un elemento que habita en una taza pequeña
vive junto a la leeeche a duras penas.
A veces viajan a través del aaaire
Saltan de la taza y vuelan.
¡quieren ver mundo!
Suelen invitar a madaleeena
a nadar en la neveeera. “

Donam aquest poema o un altre i demanam quines coses semblen rares i han d’explicar-ho. Poden continuar aquest poema afegint nous elements o crear un altre. Una vegada fet el llegeixen a la classe i expliquen quin han estat els motius de triar els nous elements i els canvis d’àmbit.

Un atre versió:
La leche y el cacao no quieren mezclarse.
Aparece el abogado defensor del cacao ...

AJUDES: Pueden estar enamorados, se van de viaje, no encuentran la taza ...


TRANSFORPOEMA
Com indica hem de transformar un poema. A partir d’una imatge començam a dir: què és, què hi ha, com són els diferents elements... es fa una descripció. Es pot seguir aquest model:

“Hemos encontrado.......... en una vieja fotografia
la izquierda .............
la derecha .......................
y arriba del todo ..........
EH! Todo empieza a cambiar, no sé porqué.”


La segona part de l’activitat és transformar la fotografia o imatge, l’han de modificar com vulguin, pot ser real o totalment fictícia. Lògicament, ara han de continuar amb el poema...

“Las figuras se mueven…….
La …. en la izquierda……..
….”

Es pot fer tan llarg o curt con vulguin. Es pot emprar per els temps verbals de passat, present i futur si canviau l`ordre intern de l’activitat.

SUMAM ADJECTIUS
Es proposa un tema a la pissarra, qualsevol. S’escriu el primer vers.

La luna es redonda como un queso.
La luna es redonda, blanca como un queso de bola
La luna es redonda, blanca, brillante como un queso de bola
La luna es redonda, blanca, brillante, fría como un queso de bola en la nevera.
...
i així seguim fins que ells no tenguin més idees. Es deixa obert per si qualque dia qualcú imagina més qualitats.
Es pot fer amb diverses paraules i en grups. Després poden dibuixar allò que han escrit.

Una altra estructura seria:

“A las tres, vi .......
Era un _________ ,________
Tenía __________ ,________
Era un _________ ,__________ ,_______
Tenía __________ ,__________ ,_______”
(i així afegint cada vegada més)


ORDENAM ELS VERSOS

Els donam el poema desordenat i han d ‘intentar reordenar-ho. No importa si no és igual al que vosaltres teniu. Allò que interessa és la defensa de la construcció i el sentit. Es pot fer en grups o en parelles.

Per exemple: el poema del “Un mono, porque sabía” (Els heu de donar els 12 versos, desordenats).


JOC DE TRES EN LÍNEA

Poden jugar de dos a quatre jugadors. Han d’intentar fer tres en línea, però han de tenir a la línea un nom, un verb i un adjectiu. Quan s’aconsegueix aixó han de fer una frase i apuntar-la. Si la fan i està ben construïda guanya un punt, si no perd un punt. Poden decidir el número de frases per cada joc. Es pot fer temàtic si es decideix . Poden jugar, també, per equips. Us adjuntam la base del joc. Ells poden fer-ne una altra, dibuixar elements identificatius, modificar ses normes...


DAUS POÈTICS

Us donam un model de cub, es pot fer qualsevol forma geomètrica. A cada cara poden escriure diferents proves. Llegir l’embarbussament que hi ha, endevinar la paraula, dir una acció i fer-la mímicament, llegir el poema escrit, dir un adjectiu... tot dependrà d’ allò que posin al cub. Tot, a un temps acordat. Poden jugar per grups de dos o tres. Cada vegada ha de contestar un dels tres de forma rotativa.


JUGAU ALS SENTITS

Amb els ulls tancats han d’endivinar què hi ha als plats, als tassons... però sense dir què és. Han de donar característiques dels elements. Al menys tres. Poden comparar. Es pot fer en equips i guanyarà el qui hagi emprat més adjectius o comparacions.

Desprès, es pot omplir un poema com aquest:

“Dentro de una caja encontré
un............................... que es como un ...................................
una ............................ como ...................................................
un .............................. que es como .......................................
...
¡Que sorpresa esconderá, de nuevo, dentro de la caja!
De nuevo, la sorpresa buscaré por toda la caja.”

POEMA-EN-CADENAT

Cercam un tema i posam en comú totes les paraules relacionades. Es tracta de fer versos a on la darrera paraula sigui la primera del següent i així fins que s’ aturin. Aquest poema és dels que podeu deixar oberts si voleu.

Per exemple :
« La niña está en la terraza,
la terraza está repleta de palomas,
las palomas vuelan por los tejados,
los tejados son de color rojo,
rojo está el cielo por la tarde,
¡Niña! ¡Vete a la cama que ya es muy tarde!”

POEMA DEL “SI YO FUERA...”, POEMA DEL “SÍ” I DEL “NO”

Aquestes dues estructures podeu emprar-les per treballar qualsevol tema vist a la classe.

Per exemple:

“Si yo fuera carpintero
forraría de madera mi escuela.
Si yo fuera panadero
serían de merengue los lapiceros.
...”

“SÍ, a la vida de color de rosa
no, a la reja de la tía Rosa
sí, a la pantera rosa
no, a la gaseosa
...”

Es pot complicar tot el que els nins vulguin. Pot ser temàtic o no.


LA CAIXA POÉTICA (diccionari poètic)

Aquesta activitat la podeu fer durant tot el curs. Se tracta de cercar imatges, frases, paraules... tot allò que els nins “argumentin” com a poètic. Es fan divisions a la caixa, alfabètiques o temàtiques. A mesura que aportin elements poètics nous han d’explicar breument a la classe quin és el sentit poètic de la seva selecció. Veureu com a final del curs teniu una bona col.lecció.

En aquesta activitat es poden definir les paraules trovades o/i poden generar de noves, fent, és clar, la seva definició. S’escriu a les fitxes i es pot fer el seu dibuix.


POEMAOBJECTE/ POEMAOFICI/ POEMA “M’agrada... /No m’agrada”

A partir d’ un objecte (OFICI) seleccionat per la classe han de fer un poema. Per ajudar-los poden fer una pluja d’idees cercant paraules relacionades amb l’element.
L`objecte es pot personificar.
La realitat és important en un principi, però a una segona entrada intentau que imaginin coses diferents a les que ja hi ha.
Podeu, també, indicar que donin les característiques dels objectes, dels oficis, però que no diguin què és. La resta de nins i nines han d’endevinar-ho.

Per exemple es pot seguir aquesta estructura:

“Aquel...........................
Era totalmente ...........................
Nunca imaginé .............................
Parecía ..............................
En ese instante pensé......................”


CERCLE POÈTIC
Us donam un dibuix de una roda amb un espai obert al centre. Dins aquest posau qualsevol cosa i des d’ahí comencen a escriure paraules relacionades amb la « cosa ». Finalment, amb les paraules que surtin faran un poema (frases). Podeu intercambiar les rodes entre els nins.

POEMA DE LA PAU
Deixau en llibertat als alumnes per fer-la
(Aquesta activitat es troba a tots els nivells)


Posar a la pissarra la paraula POESIA i demanar què és per a ells Poesia?

Totes les paraules que surten se escriuen a la pissarra.

Es proposen varies activitats :
· Crear la caixa de les paraules poétiques, de les imatges poètiques. De cada imatge, pot surtir un parell de frases (versos) que reflectin allò que senten davant d’ella. Es pot introduir el concepte de rima.
· Fer una sèrie de pareats temàtics.
· Dibuixar de forma poètica el seu nom.
· A Nadal podeu fer postals poètiques amb sobres, igualment poètics.
· Elaborar un mural 3d poètic. Imatges visuals que destaquin per la seva percepció emotiva, bellesa, o festa
· Mostrar el cartell d’aquest any i proposar fer el cartell de l’any 2006, una vegada han fet tota la feina poètica.

Amb tots els poemes i més podeu jugar amb les activitats proposades

 

ZONA POÈTICA AMORAMAR TERCER CICLE

CATALÀ-CASTELLÀ-ANGLÈS


A més de la normativa gramatical que és imprescindible en aquest nivell, igualment o més definitiu és l’ il.lusió i ganes per aprendre la llengua. Aquí hem d’incidir acuradamen i procurar oferir als alumnes activitats lúdiques, divertides i de referència.
Ens interessa consolidar la seva iniciativa creativa sense tallar-los, reforçant positivament qualsevol acte lingüístic, encara que no segueixin les normes. Estimar la llengua és el principal objectiu. Haurem guanyat molt de terreny si ho aconseguim.
Totes les activitats poden ser realitzades en català, castellà i anglés.

Podríem començar per : « IMAGINA QUE...”

Què poden imaginar? Qualsevol cosa... Us recomanam guiar la primera vegada. Podeu començar vosaltres imaginant coses que poden ser o no, reals o ficticies. Demanau voluntaris. Si no surten, podeu oferir un inici... a veure qui pot continuar.
Es pot fer seguint el mateix tema o afegir un altre, de sobte. I què passa? Imaginau!
“A lo millor quan sorties de casa et vàres trobar un... “

Per escriure el poema podríem seguir la següent estructura:


“Mentre caminava distret pel carreró estret me vaig trobar...................................
era totalment inversemblant.............................................. .....................................
la seva .......................................... s’anava transformant........................... ...............
Pareixia ........................... ....No me’n sabia avenir, de sobte...................................
I en aquell mateix instant.........................................................................................”

“Caminando por la calle, me encontré...............
era totalmente ....................................................
su .......................................... se transformaba en ...............
Parecía ........................... . De repente,.........................
En ese mismo instante ........................................................”

Estructures “ÍDEMPOEMES”

Donat un poema amb una estructura determinada hem de fer un altre que segueixi la mateixa estructura, canviam les paraules, obviament.

Per exemple, aquí presentam un poema de na M. Antònia Salvà a partir del qual hem fet un “ídempoema”:

a) Poema original:

M’abelleixen quatre coses
qui prou les sabrà lloar?
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar

Maria Antònia Salvà

b) Ídempoema:

M’entristeixen quatre penes
qui me les podrà eixugar?
El dia que tu partires
i la mar que ens separà
Des d’una terra estrangera


ja no sent el teu cantar,
ni la llum del teu mirar
m’il·lumina la drecera.

Ídempoema

Per exemple:

“Mariquita escribe, escribe, “N-V,V
y no dejes de escribir, y negació, V o perífrasi
y no te olvides que “mayo” y negació V que N
siempre se escribe con “y” Adverbi, V, con, lletra”

Mariquita lee, lee
y no dejes de leer,
porque sino las orejas
pronto te van a crecer.”


POEMA “ENCADENAT”

Es pot triar un tema, se posen totes les paraules que puguin tenir relació amb ell, a la pissarra. Desprès, hem de fer un poema seguint un encadenament. Poden centrar-nos en els sinònims i antònims del tema elegit..

Per exemple: Tema: alegria... felicitat, rialles, pessigolles, llum, aire, mar, cançó, ensumar…matinada, besada....viatge

“La felicitat fa olor de matinada.
Obre les portes de la llum
i omple’t de colors i d’aire.
La mar, arrissada, canta

Les pessigolles de la besada
t’omplen de rialles.
L’alegria sempre està de viatge.”

Per exemple: Tema: alegría… felicidad, risa, salud, cosquillas, luz, naranja…

“La alegría puede mostrarnos su cara
La felicidad se encuentra en el borde del día
La risa huye de los dientes entre los labios de Diana
Las cosquillas no encuentran el camino

por eso la alegría siempre está despierta.”

Intentau que el final tanqui tot el poema, d’ una forma “redona” que se diu.


POEMA VISUAL

És, per exemple, fer el dibuix de qualsevol element, objecte… i a dins heu
d’ escriure uns versos o poema que defineixi com és, les seves característiques. Pot ser real o fictici.


Per exemple:

“El sol, com una taronja,
se mostra cada matí,
càlid al tacte,
inaccessible,
mai interromp el seu camí”


Per exemple:

“El sol asoma su naranja.
Como cada mañana se muestra
entre nubes de espuma blanca.
Sus dardos luminosos
llegan hasta mi alma”


MURAL 3D-POEMA

Tota la publicitat, tant a la televisió com a la premsa té relació, avui en dia i cada vegada més, amb elements surrealistes i poètics. Seria interessant incentivar els alumnes a mirar amb atenció els missatges que reben i a confegir una mirada crítica i selectiva amb la publicitat.
Us donam exemples que es poden analitzar per anar exercitant-se. La idea és que ells cerquin als mitjans de comunicació anuncis interessants i en facin un mural poètic de tot plegat. Quedaria més efectista si s’animen a fer-lo tridimensional.


SINÒNIMS I ANTÒNIMS

Donat un poema han de canviar tots els adjectius. Primer amb sinònims i desprès amb antònims. Quines són les diferències que troben?

Aquí teniu un exemple realitzat a partir d’un poema de la poetessa Margalida Pons:

a) Poema original

Sis bronzes grisos d’alba. Tu dormies.
Un ressò humit de campana tal volta et despertava
mentre jo, a l’estació, mirant entre la gent,
provava d’empassar-me
a cops d’indiferència
aquella amargor freda de comiat no dit.

Margalida Pons

b) Poema amb sinònims

Mitja dotzena de bronzes foscos d’alba. Tu descansaves
Un ressò banyat de campana tal volta et deixondia
mentre jo, a l’estació, guaitant entre la gent,
provava d’engolir-me
a cops d’indiferència
aquella amargor gelada de comiat callat


c) Poema amb antònims

Cap bronze blanc d’alba . Tu estaves desvetllat
Un ressò sec de campana tal volta t’endormiscava
mentre jo a l’estació, ulls clucs entre la gent
provava de vomitar
a cops d’indiferència
aquella amargor calenta de comiat a crits

“Una larga carretera “Una corta carretera
entre grises peñascales entre coloridos peñascales
y alguna humilde pradera y alguna esplendorosa pradera
donde pacen negros toros. donde pacen verdes toros.
Zarzas, malezas, jarales.” Zarzas, malezas, jarales.”

Una variació d’aquesta activitat és que només canviïn dos o tres paraules de cada vers, per les que vulguin. Qué ha passat ara? Com s’ha transformat el sentir del poema? Vol dir lo mateix?


INSTRUCPOEMA

Com el seu nom indica (podeu demanar als almunes que pensen què és) serà un poema que dóna instruccions. Que pot fer referència a una situació real o no.

Pot seguir aquesta estructura:

“Per a ...................................................................
Primer............................ ......................................
Segon.....................................................................
Després se..............................................................
Més tard......................................... ........................
Finalment......................................... ......................”

“Para...............................
Primero, ..........................
Segundo,..........................
Después se.......................
Más tarde, ........................
Finalmente, ......................”

Una variació, seria la de donar una recepta de cuina (especial: de nadal, de aniversari, de festes... d’allò que vulguin o pactin)


“Ingredients per a............................................................
necessitaràs........................................ ...............................
un quilo de ........................ per a............. .......................
dos tasses de .................... per a ......................................
quatre cullerades de .................... per a............ ..................
Mesclar- ho tot....................... ............................................
Afegir-hi .............................................................................
Posar-ho al forn...................................................................
Guarnir-ho...........................................................................
I ja estarà llesta la nostra recepta (de....per a... per...)......................”


“Ingredientes para............................
necesitarás........................................
un kilo de ........................ para ..............
dos tazas de .................... para ..................
cuatro cucharadas de .................... para ..................
Mezclalo todo ............................................
Hornéalo .......................................................
Decóralo ........................................
Y ya estará lista nuestra receta de (para, por)......................”


CRUCIPOEMA

Donat un poema, té espais en blanc que han d’omplir. Però primer hauran de fer els mots encreuats. Us donam un CRUCIPOEMA fet.


CARUTEMA =A UNA CARICATURA I UN POEMA

Es tracta de fer una caricatura d’ allò que vulguin i descriure poèticament com és el dibuix que han fet. Poden relacionar-lo amb el model real observant i marcant-ne les diferències.

PREGUNTA-RESPOSTA

Es tria una tema o temes. Els posam a la pissarra i a partir d’ahí se comencen a fer preguntes i, també, es donen respostes.

Per exemple:

“¿Què podria fer per a.................................?
Podries....................................................................
Potser.................................................................... ...”

“¿Qué podria hacer para...?
Podrías...................
Seria.......................?
Tal vez,..................
...”

Una variant podria ser emprar l’imperfect subjuntiu /condicional:

“Si jo fos..... .......................
Podria.............................?

“Si yo fuera.....
¿Podría.....?
Si escribiera......
¿Cambiaría.......?


Com a exemple d’un poema amb condicionals podem llegir el poema “Si jo fos pescador”, de Joan Salvat-Papasseit:

Si jo fos pescador pescaria l’aurora,
Si jo fos caçador atraparia el sol;
Si fos lladre d’amor m’obririen les portes,
Si fos bandit millor
Que vindria tot sol:

--els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m’enduria les noies,
Si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre’n de nous.

Joan Salvat-Papasseit

REPRODUCCIÓ DELS POEMES

Escrivim un poema a la pissarra. Els alumnes han de triar un vers i a partir d’aquest han de fer un de nou. Podeu ajudar-los la primera vegada.

Per exemple, aquí teniu un poema de Jordi Sarsanedas, els primers versos del qual, força curts són simples i suggerents alhora:

No sé on sóc.
Quan es fa fosc
Passejo sol
Per la ciutat.
Estic citat
Amb qualsevol,
Amb mi mateix
Amb no ningú
Arreu arreu.

Amb poca llum beuen vermut anònim
A un pas de la vorera i parlen de futbol.
Més tard, sobre el taulell, ompliran quinieles
A caprici, o després
D’haver llegit amb cura el que porta el diari.

Fragment de “Beuen Vermut”, de Jordi Sarsanedas

ACRÒSTICS

A partir de les lletres del seu nom o d’una paraula que els agradi han de desenvolupar-la amb versos. Poden fer diferents tipografies, emprar colors que reforcin el que diuen... dibuixos a modo de pictogrames... tot està permès. Avaluarem la seva originalitat i creativitat.

Per exemple: Margalida

Mireu al camp
Ara mateix
Riure de
Goig
Aquesta flor
La més senzilla
Illa de margalides
De cor tot groc
Aroma del bon temps.

Per exemple: “BLAU”

“Busca el azul su nombre
Lengua catalana es su destino
Alza la vista alegre
Uniéndose por los caminos.”

CERCLE DE PARAULES

És molt fàcil aquesta activitat. Es poden posar en cercle. Un comença dient una paraula, el company n’ha de dir una altra en relació a la primera, el tercer igual, relacionada la seva amb el segon... i així fins al final.

Què us ha sortit? (Convé escriure les paraules a la pissarra en el seu ordre.) És molt divertit!


« ROTLOS, CAPÇANES » POÈTICS : ESTALVIS POÈTICS

Podeu personalitzar objectes personals o de la casa amb els votres poemes, frases poètiques o poesies d’autors que us agradin.

El ROTLO és fácil.
Necessitau un paper amb una mida de din-a 3. Podeu escriure tots els poemes que es vulgui, poesia visual... Aquest full de paper es pot aferrar a una cartolina i tot es plastifica. Una altre opció és, primer, plastificar el full de paper i, després, aferrar-lo a una superficie de suro.

QUINES SÓN LES VOSTRES IDEES PER POSAR POESIA?

LA POESIA TERRORÍFICA

S’han de pensar i enumerar coses, situacions que facin por o creguem que provocarien terror. Pensau què faríeu davant aquestes situacions, com reaccionarien. Recordau qualque somni, a on es desenvolupava l’acció, quina era l’estació de l’ any, era de dia, de nit... Totes les preguntes que puguin donar camins per crear el poema terrorífic.

Per exemple:
IMAGINA que ets un fantasma que és a dins el teu ordenador...
IMAGINA que quan camines el paviment es va enfonsant i es comença a obrir...
IMAGINA que un dia t’aixeques i no hi ha ningú en el món....


PUZZLEMAS

De titulars de revistes, periòdics... retallam frases, paraules i construïm el nostre puzzlema. Pot tenir sentit o pot ser un poema sense sentit.

Si ho voleu, podeu aprofitar per parlar del dadaisme i el surrealisme (que empraven aquests mètodes per a escriure poemes).

També hi ha autors de música pop que asseguren que escriuen les seves cançons d’aquesta manera. Un exemple d’aquesta manera de crear els podem trobar en David Bowie (anglès), El último de la Fila (castellà) o Quimi Portet (català). Podem triar alguna cançó d’aquests músics i fer-los escoltar).


POEMA DE LA PAU
Deixau en llibertat als alumnes per fer-la
(Aquesta activitat es troba a tots els nivells)


Posar a la pissarra la paraula POESIA i demanar què és per a ells Poesia?

Totes les paraules que surten se escriuen a la pissarra.

Es proposen varies activitats :
· Crear la caixa de les paraules poétiques, de les imatges poètiques. De cada imatge, pot surtir un parell de frases (versos) que reflectin allò que senten davant d’ella. Es pot introduir el concepte de rima.
· Fer una sèrie de pareats temàtics.
· Dibuixar de forma poètica el seu nom.
· A Nadal podeu fer postals poètiques amb sobres, igualment poètics.
· Elaborar un mural 3d poètic. Imatges visuals que destaquin per la seva percepció emotiva, bellesa, o festa
· Mostrar el cartell d’aquest any i proposar fer el cartell de l’any 2006, una vegada han fet tota la feina poètica.

Amb tots els poemes i més podeu jugar amb les activitats proposades.

INTRODUCCIO A LA MÉTRICA I FIGURES LITERÀRIES
(Us donam molt de material relacionat per explicar i comentar aquests conceptes)
Poema-Estrofa-vers
Ritme, pauses i entonació
Rimes asonant i consonant
Estrofes: major i menor
Pareat
Tercet, quartet
Redondilla
Figures:
Comparació o simil
Metàfora
Metonimia
Personificació
Hipérbole
Hipérbaton
Anàfora
Polisíndeton
Aliteració
Epítet

 

ZONA POÈTICA AMORAMAR I CICLE ESO

CATALÀ-CASTELLÀ-ANGLÈS

El canvi de primària a secundària és un salt molt complicat. Nombroses dificultats relacionades amb el nivell dels alumnes i. a més a més, tota la problemàtica dels nou vinguts.

Vos proposam tota una sèrie d’activitats que ajuden a apropar-se al món de la literatura de forma lúdica, mitjançant eines que vagin despertant l’emoció, la sensibilitat i el gust per tot allò que l`envolta.
Totes les activitats poden ser realitzades en català, castellà i anglés.

SIMBOLEMA

Presentam targetes amb símbols estranys i els demanam què creuen que és, per a què serveix, quines pensen que són les seves característiques. Anam escrivint les paraules a la pissarra. Demanam voluntaris per fer frases amb dues paraules. Si no n`hi ha, sereu vosaltres qui donareu un exemple. Ells continuaran i es farà un poema entre tots.
Podeu donar una targeta a cada un o per grups o ells mateixos poden fer (abans de dir res del poema...) un dibuix que sigui abstract.


CRUCEMAS

Els donam el /els poemes amb espais buits. Les paraules que falten les han de treure de mots encreuats que se farà. Podeu triar les paraules que siguin més significatives, o per categories… com volgueu segons les vostres necessitats curriculars.
Us hem fet un com exemple.


EL RELLOTGE DE LES PARAULES

Aquesta activitat és molt fàcil, només s’ha de crear un poema amb els inicis de les hores.

Per exemple: Intentau que hagi una seqüenciació interna.

“ A la una todos juntos llegamos con la tuna
a las dos comemos bajo un parasol
a las tres se enciende el radiocassette
a las cuatro...”


CARICAPOEMA

Han de pensar en un personatge conegut, actor, music, escriptor... i fer la seva (intentar-ho) caricatura.
Demanau: Quins són els trets més significatius del personatge, REMARCA-HO ! Desprès han de triar uns quants i entre tots posar en frase aquelles característiques més evidents de la caricatura. És molt divertit i serveix per motivar aquells que de vegades no parlen.

MISSATGES PUBLICITÀRIS

La publicitat és tota una font de recursos a les llengües. Demanau si han vist, han sentit qualque missatge que pensin ells que és poètic o té qualque element que els atreu. Per què? És important desenvolupar en els alumnes la seva capacitat crítica, com ja sabeu. Tot és un entrenament!

La proposta és que duguin frases de diversos mitjans de comunicació i facin el seu poema comunicatiu-publicitari.
És interessant que els remarqueu i que vegin els jocs de les imatges i les paraules que els acompanyen, els colors, la tipografía…

Una variant d’aquesta activitat és la de fer el seu propi missatge publicitari. HAN DE “VENDRE” el seu producte, el seu sentiment la seva necessitat... COMO HO FARIEN ?
Us donam vuit exemples d’anuncis.

POEMES FORMALS

Què pensau que és això de poemes formals ? Es pot començar fent aquesta pregunta. A lo millor encerten o no. Realment és molt fàcil de fer. Se tracta de jugar amb les paraules fent formes o figures. Pot ser un quadrat, un triangle... amb forma romboidal.

Per exemple:

“SOL
LUZ VIVA
ENCUENTRO DE ENERGÍAS
IDEAS NUEVAS
SUEÑOS”
Si vos fixau té forma romboidal.


IMAGINA… que surts de casa i et trobes...
Què trobau ? Com és ? Para què serveix? Quina sensació us dona?... podeu fer totes les preguntes que penseu que poden ajudar als vostres alumnes.

Desprès poden omplir una estructura semblant:

“Cuando salí de casa me encontré........
no sé cómo .................. pero ................
Tenía ....................................................
y ..........................................................
De pronto, apareció..............................
Decidí ..................................................”


ACRÒSTICS – CAL·LIGRAMES - LIMERICKS

Són aquestes formes divertides de fer poemes.

· L’acròstic, com sabeu, és fer versos amb un sentit coherent o no a partir de les lletres inicials de qualsevol paraula. Pot ser el seu nom o una paraula o un grup de paraules que els agradi. Per exemple:

PAU
“¿Por qué la gente siempre lucha?
A lo mejor es que no encuentran soluciones.
Unamos nuestras voces como hermanos”

· El cal.ligrama és dibuixar l’objecte amb les paraules que diuen qualque cosa del mateix, el defineixen...

“Cinco puntas tiene mi estrella/ de mar se convierte en la primavera/ Junto a ella un lucero/ azul reflejo de mis sueños.”


· El limerick té una forma, més o manco, fixa. Vos proposam la següent:

Primer vers: defineix al personatge u objecte.
Segon vers: dona les característiques.
Tercer i quart: es fa un predicat, una acció.
Cinquè: es dona un adjectiu, epítet extraordinari


MODIFICAM ELS POEMES

Donam un poema i els proposam cambiar una sèrie de paraules. Podeu triar-les vosaltres, la primera vegada i a una altra, poden fer els canvis ells mateixos.

Quines diferències hi ha entre tots? Quina es la nova versió més original i coherent?

Una variació és a partir d’un poema amb una estructura fàcil, que intentin crear un altre poema seguint la mateixa estructura gramatical.


CREACIÓ DE PARAULES

Demanam paraules que escrivim a la pissarra. Cada un ha de triar una i CREAR dos més. Una d’elles ha de tenir la mateixa rima per fer un pareat. La tercera no importa. Volem que:
Primer, facin la definició de la paraula coneguda.
Segon, la definició de les dues paraules inventades. Argumentant i defensant la seva aportació.
Com prova final, han de fer tres versos a on puguin insertar les tres paraules seguint les definicions donades.
Molt divertida aquesta activitat!


Variació: les paraules poden començar amb la mateixa lletra.
Per exemple: “Azul (Apruja i Amisca serien les paraules inventades)”


RECEPTA POÉTICA

Molt fàcil i efectista!

Triau qualsevol tema i seguiu una estructura semblant a la següent:

“Para elaborar ..............................
necesitarás.....................................
una taza de ...................................
dos kilos de...................................
...
mezclalo bien con..............................
ponlo al fuego ...................................
Finalmente, colócalo en......................”



HUMOR POÈTIC

A partir d’uns dibuixos demanau als alumnes que expressin què veuen, com podriem dir lo mateix que han dit de forma poètica i irònica.


POEMA DE L’EXTERIOR

Què pensau de la vida fora del nostre planeta? Hi ha? Com poden ser els habitants d’altres llocs? Com podriem conectar amb ells? Com reaccionarien ells?... totes les preguntes que volgueu o proposin els alumnes.

Desprès que completin una estructura con la següent o la vostra. També podeu deixar-los en llibertat.

“Miraba la pared de la cocina
cuando...........................................
quería .................., mas ................
Todo cambió.................................

Llegó un ......................................
y el .............................................
siempre........................................
Todo cambió ...............................”


SUMA COMPARADA

És una activitat que fa comparacions succesives.

Estructura:
“Soy tan ......................... como _____________
Estoy tan ........................... como ___________
Soy tan ........................... como _________, _______________
Estoy tan ........................... como __________,______________
... (seguim afegint més adjectius, comparacions...)

ORDENAM EL POEMA

Donam els versos desordenats i han de reordenar-los sense el model davant. Què surt? Hi ha qualqú que hagi creat lo mateix que l’autor? Valorau l’originalitat i la defensa argumental de la seva proposta.


POEMA LLIURE AMB EL TEMA DE LA PAU
(Aquesta proposta la trobareu a tots els cicles)

INTRODUCCIO A LA MÉTRICA I FIGURES LITERÀRIES
(Us donam molt material per treballar aquests conceptes)

Poema-Estrofa-vers
Ritme, pauses i entonació
Rimes asonant i consonant

Estrofes: major i menor
Comptam les síl·labes als versos: sinalefes, acents... hemistiquis
Pareat
Tercet, quartet


Figures:
Comparació o simil
Metàfora
Metonimia
Personificació /prosopopeia
Hipérbole
Hipérbaton
Anàfora
Polisíndeton
Al·literació
Epítet
El·lipsis
Antítesis
Onomatopeia
Paradoxa
Eufemisme
Ironía
Sarcasme

 

ZONA POÈTICA AMORAMAR SEGON CICLE ESO

CATALÀ-CASTELLÀ-ANGLÈS

Definitiva aquesta etapa evolutiva dels alumnes. Molts, molts presenten dificultats d’aprenentatge, faltes d’ortografia, carència de lèxic entre d’altres, que “patiu” cada dia. Us animam des del principi!
La motivació, l’alegria d’aprendre s’ha de contagiar. Els hem de fer “adictius” als jocs de paraules, animar-los a la recerca emocional, analítica i crítica. Allò que proposam són una sèrie d’activitats que formin part d’ un petit entrenament amb l’objectiu de fer-los estimar les llengües.
Totes les activitats poden ser realitzades en català, castellà i anglés.

COLLAGE POEMA

Donam tres poemes de temes diferents o no, i els proposam fer un altre, més o manco, igual de llarg que els donats amb versos seleccionats dels tres poemes. No poden inventar res, ni afegir cap paraula.


HOMONEMA

A la pissarra s’escriuen tots el homònims que surtin, vosaltres podeu ajudar-los. És interessant tenir un número elevat d’aquestes paraules.
L’activitat consisteix en fer un poema amb els diferents significats d’uns quants d’ells. Com a variació poden crear nous significats argumentant les seves aportacions. És realment molt divertit jugar amb els homònins i, a més a més, donar-los la possibilitat de fer-ne més.

MONOEMA i POEMA EMOCIONAL

És molt fàcil aquesta proposta. Poden fer-ho en parelles o grupets de quatre. Bàsicament, és fer una llista de monosíl·labs i conformar un poema amb coherència o no, pot ser un poema de l’absurd.

Per aquesta opció:
· Com a primera variació, seria molt adient construir un poema amb els signes de puntuació. Aquí és important fer una entonació correcta, expressiva, comunicativa amb diferents estats d’ànim pactats previament. Es consideraran les pauses amb el seu valor informatiu del context i la situació que vol transmetre.
· Com a segona variació, poden fer-lo amb totes les onomatopeies que es coneguin i altres que vosaltres podeu oferir.


QUÈ PODRIA FER PER...?

Podeu començar amb una pluja d’idees amb un tema d’actualitat. Amb totes les paraules suggerides han d’escriure un poema. Millor si es fa en parelles aquesta activitat. Han de negociar quines paraules seràn més precises als versos.

DESPERTAM EMOCIONS I PARAULES

Per aquesta activitat necessitau diversos tipus de músiques, amb ritmes diferents. Se sent la primera audició i escrivim paraules al.lusives, que expressin allò que han sentit o han pensat, allò que els evoca. A la segona audició, en comptes de fer-ho com a pluja d’idees, se fa un cercle d’associacions. La primera paraula, podeu enunciar-la vosaltres, la següent, un del alumnes, la segona un altre (però en ordre, TOTS han de dir qualque paraula relacionada amb la música) i així fins al final. Es pot fer tres o quatre audicions.

Finalment, si voleu que facin un poema-resum, però no és necessari en aquesta activitat.


PUBLICITAT: ELEMENTS POÈTICS

Us hem fet una petita mostra d’anuncis publicitaris i humor gràfic (poètic) per treballar la poeticitat d’aquests mitjans.

Podeu suggerir als alumnes que cerquin a la televisió, a la ràdio, premsa... elements poètics i que expliquin quines han estat les seves raons per pensar que presenten elements poetics.
Amb els que us donam podeu mostrar-los i demanar: què entenen? La frase que hi ha, què vol dir? Analitzar les imatges que surten a l’anunci i la seva relació amb les paraules. Els colors, els tamanys, les formes, el tipus de personatges i objectes. Educam la seva mirada crítica!

Quan hem vist a dues sessions, per exemple, els materials aportats, poden fer un poema publicitari amb frases del anuncis analitzats o crear un de nou.

· Una variació és la creació d’un “slogan” per “vendre” un producte. Els hem d’ insistir en l’importància efectista, directa de la seva frase.


ACRÒSTICS – CAL·LIGRAMES - LIMERICKS

Són aquestes formes divertides de fer poemes.

· L’acròstic, com sabeu, és fer versos amb un sentit coherent o no a partir de les lletres inicials de qualsevol paraula. Pot ser el seu nom o una paraula o un grup de paraules que els agradi. Per exemple:

PAU

Per què hem inventat les guerres?
A qui afavoreix la mort?
Unim-nos per la vida i la llibertat compartida.


PAU

“¿Por qué la gente siempre lucha?
A lo mejor es que no encuentran soluciones.
Unamos nuestras voces como hermanos”


· El cal.ligrama és dibuixar l’objecte amb les paraules que diuen qualque cosa del mateix, el defineixen...


“Cinc puntes té la meva estrella/ de mar que s’obre com un raig de llum / prop d’ella un estel llambrega / com els meus somnis / que volen en totes direccions”

“Cinco puntas tiene mi estrella/ de mar se convierte en la primavera/ Junto a ella un lucero/ azul reflejo de mis sueños.”


· El limerick té una forma, més o manco, fixa. Vos proposam la següent:

Primer vers: defineix al personatge u objecte.
Segon vers: dona les característiques.
Tercer i quart: es fa un predicat, una acció.
Cinquè: es dona un adjectiu, epítet extraordinari


CREACIÓ DE POESÍA AL NATURAL

És un exercici directe (lliure). Posam damunt la taula del profe o a qualsevol lloc un objecte i diem als alumnes que el dibuixin poeticament. (Podem ajudar un poquet: han de dir quina forma té, la seva funció, el context on es troba, el seu original...) Els materials: paraules i dibuixos fets per ells mateixos. Tenen el temps d’una classe.

La primera vegada, TERROR! Però ja ha fet impacte i a la segona vegada, segur, que surt millor. Comparau els diferents poemes, trobareu molts d’elements emocionals. És fantàstic ! Exercita la seva capacitat de reacció, de concrecció, de creació, d’EMOCIÓ.


CRUCEMAS

Els donam el /els poemes amb espais buits. Les paraules que falten les han de treure de mots encreuats que se farà. Podeu triar les paraules que siguin més significatives, o per categories… com volgueu segons les vostres necessitats curriculars.
Us hem iniciat un poema crucema com exemple,


CARICAPOEMA

Han de pensar en un personatge conegut, actor, music, escriptor... i fer la seva (intentar-ho) caricatura.
Demanau: Quins són els trets més significatius del personatge, REMARCA-HO ! Desprès han de triar uns quants i entre tots posar en frase aquelles característiques més evidents de la caricatura. És molt divertit i serveix per motivar aquells que de vegades no parlen.

POEMES FORMALS

Què pensau que és això de poemes formals ? Es pot començar fent aquesta pregunta. A lo millor encerten o no. Realment és molt fácil de fer. Se tracta de jugar amb les paraules fent formes o figures. Pot ser un quadrat, un triangle... amb forma poligonal.


RECEPTA POÉTICA

Molt fácil i efectista!

Triau qualsevol tema i seguiu una estructura semblant a la següent:

“Per elaborar ..............................
necessitarem.....................................
una tassa de ...................................
dos quilos de...................................
...
mesclar-ho bé amb..............................
possar-ho al foc ...................................
Finalment col·locar-ho en......................”


“Para elaborar ..............................
necesitarás.....................................
una taza de ...................................
dos kilos de...................................
...
mezclalo bien con..............................
ponlo al fuego ...................................
Finalmente, colócalo en......................”



HUMOR POÈTIC


A partir d’uns dibuixos demanau als alumnes que expressin què veuen, com podríem dir lo mateix que han dit de forma poética, i de forma irònica.

ORDENAM EL POEMA

Donam els versos desordenats i han de reordenar-los sense el model davant. Què surt? Hi ha qualqú que hagi creat lo mateix que l’autor? Valorau l’originalitat i la defensa argumentada de la seva proposta.

IDEMTRUCTURES

Triam un poema amb una estructura definida i allò que els demanam és fer un altre seguint la mateixa estructura gramatical del primer.

Una variació seria: canviar una sèrie acordada de paraules, amb sinònims, antònims.


DEFINICIÓ DE PARAULES CONEGUDES I CREACIÓ DE NOVES

És fàcil i divertit. A una caixa podeu (poden) ficar unes targetes amb paraules de diferents àmbits. Un per un (o grupets) han d’agafar-ne una i definir-la. Que ho saben fer, donam un punt i tenen pret a crear una paraula nova. Lògicament, han de fer una definició, ens han de donar les característiques, la seva funció... I seguim jugant fins a un número de paraules acordades o per temps. Guanya qui més paraules noves ha creades.


POEMES ENCADENATS I COMPAREMES


Dues activitats ágils.
· Poemes encadenats : la darrera paraula del primer vers, serà la primera del segon vers, la darrera del segon, serà a primera del tercer i així...

“............... la torre
la torre.............cantava
cantava...........rondalles
rondalles...........”


“............... la torre
la torre............. subió
subió...........”

· Comparemes: simplement fem un poema de comparacions, seguint qualsevol estructura fixa.


“Dolç com......(frase).....
callat com..........(frase)....
Verd com.........(frase)......
..................................”

“Dulce como......(frase).....
Serio como..........(frase)....
Verde como.........(frase)......
...”


IMAGINA que et converteixes/n en.…. !

Conta de forma poètica en quina cosa, animal, personatge... t’has/n convertit.
Exemple d’estructura a seguir o lliure

Es pot fer referència a La Metamorfosi de Kafka


“ A las tres i mitja de la tarda, vaig sentir........................
Hi havia.............................................................................
Quan.................................................................................
Em vaig trobar...................................................................
Il·luminada per....................................................................
S’ allargava...........................................................................”


“ A las tres y media, sentí........................
había........................................................
Cuando ....................................................
Me encontré............................................
Iluminado por..........................................
Se alargaba..............................................”


POEMA DE POEMES

A partir d’un poema donat, cada alumne tria un vers i crea un de nou.

CONTEMA I POELAT

Fem feina amb contes i poemes.
Contema: a partir d’un conte arribam a un poema. (a modo de resum)
Poelat: a partir d’un poema construïm un conte o relat breu.

DIBUIXEMA

Seleccionam un dibuix que ens agradi (que ells agradi), el buidam i a dins escrivim diversos versos al.lusius o un poema senser que digui què és el dibuix.

POEMA DE LA PAU
Deixau en llibertat als alumnes per fer-la
(Aquesta activitat es troba a tots els nivells)


LA MÉTRICA I FIGURES LITERÀRIES
Us donam material conceptual

Poema-Estrofa-vers
Ritme, pauses i entonació
Rimes asonant i consonant

Estrofes: major i menor
Comptam les síl·labes dels versos: sinalefes, acents... hemistiquis
Pareats
Tercet, quartet


Figures:
Comparació o simil
Metàfora
Metonimia
Personificació /prosopopeia
Hipérbole
Hipérbaton
Anàfora
Polisíndeton
Al·literació
Epítet
El·lipsis
Antítesis
Onomatopeia
Paradoxa
Eufemisme
Ironía
Sarcasme
Importància del tema i temes secundaris, contextualització, ús del lèxic... anàlisi del poema

 

ZONA POÈTICA AMORAMAR BATXILLERAT

CATALÀ-CASTELLÀ-ANGLÈS

Gaudir de les paraules, a batxillerat, és un objectiu clau. Estimar la llengua, el seu funcionament, el seu valor comunicatiu són essencials pels alumnes i pels ensenyants. Vosaltres sou els motors, els dinamitzadors, els “llauradors” de potencials “estimadors de la PARAULA”. Sou models de intensitat. Ánim!

Només volem donar-vos un recurs més a desenvolupar a l’aula de forma lliure, aixó és important. La part humorística dels jocs de paraules poden dinamitzar els ritmes d’assoliment, de captació de l’atenció, de desenvolupament de la capacitat i habilitat analítica, crítica i constructiva dels alumnes.
Totes les activitats poden ser realitzades en català, castellà i anglés.


COLLAGES POÉTICOS


Donam tres poemes de temes diferents o no, i els proposam fer un altre, més o manco, igual de llarg que els donats amb versos seleccionats dels tres poemes. No poden inventar res, ni afegir cap paraula.

Variació de l’activitat: El poema creat ens servirà per fer un altre tipus de collage. Ara tractam de relacionar tot allò poSsible. Agafam cada vers i analitzam en profunditat, què vol dir, com està presentat, quina informació dóna... no farem el tradicional comentari de text. Ho farem d’una manera més visual (i divertida).
Cada vers podrà donar-nos camins per cercar RELACIONS amb imatges, músiques, pel·lícules, altres paraules, grafies, sensacions, colors... tot allò que ells pensin (i argumentin té contacte amb cada vers. Es pot fer com una presentació individual o en parelles davant de la classe (mural, poster, cartolines, caixes... IMAGINACIÓ)


HOMONEMA

A la pissarra s’escriuen tots el homònims que surtin, vosaltres podeu ajudar-los. És interessant tenir un número elevat d’aquestes paraules.
L’activitat consisteix en fer un poema amb els diferents significats d’uns quants d’ells. Com a variació poden crear nous significats argumentant les seves aportacions. És realment molt divertit jugar amb els homònins i, a més a més, donar-los la possibilitat de fer-ne més.

MONOEMA i POEMA EMOCIONAL

És molt fàcil aquesta proposta. Poden fer-ho en parelles o grupets de quatre. Bàsicament, és fer una llista de monosíl·labs i conformar un poema amb coherència o no, pot ser un poema de l’absurd.

Per aquesta opció:
· Com a primera variació, seria molt adient construir un poema amb els signes de puntuació. Aquí és important fer una entonació correcta, expressiva, comunicativa amb diferents estats d’ànim pactats previament. Es consideraran les pauses amb el seu valor informatiu del context i la situació que vol transmetre.
· Com a segona variació, poden fer-lo amb totes les onomatopeies que es coneguin i altres que vosaltres podeu oferir.

CIRC POÈTIC

El món del circ és un molt bon recurs temàtic. La proposta és fer poemes que tenguin com a referència el món del circ, els seus porfessionals, els animals, les actraccions, la reacció del públic... Per fer-lo més atractiu encara, animau a fer un dibuix al·lusiu al poema. Haurien d’introduir un element diferent als poemes, com petites cançonetes de dos o tres versos, grafies amb formes d’animals, la presentació amb qualque element que indiqui de què parla al poema.
En aquesta activitat, a més a més, valorarem la seva veu, l’entonació, les pauses... és a dir la seva forma de dir poesia. Els hem d’animar a fer-la MÉS COMUNICATIVA encara, emprant els recursos gestuals i de modulació de la veu.

Per exemple, que imaginin que són a un teatre, a la televisió o a una ràdio. La resta d’alumnes poden criticar constructivament la seva forma de dir. Volem comunicació!


PUBLICITAT: ELEMENTS POÈTICS

Us hem fet una petita mostra d’anuncis publicitaris i humor gràfic (poètic) per treballar la poeticitat d’aquests mitjans.

Podeu suggerir als alumnes que cerquin a la televisió, a la ràdio, premsa... elements poètics i que expliquin quines han estat les seves raons per pensar que presenten elements poètics.
Amb els que us donam podeu mostrar-los i demanar: què entenen? La frase que hi ha, què vol dir? Analitzar les imatges que surten a l’anunci i la seva relació amb les paraules. Els colors, els tamanys, les formes, el tipus de personatges i objectes Educam la seva mirada crítica!

Quan hem vist a dues sessions, per exemple, els materials aportats, poden fer un poema publicitari amb frases del anuncis analitzats o crear un de nou.

· Una variació és la creació d’un “slogan” per “vendre” un producte. Els hem d’insistir en l’importància efectista, directa de la seva frase.

ACRÒSTICS – CAL·LIGRAMES - LIMERICKS

Són aquestes formes divertides de fer poemes.

· L’acròstic, com sabeu, és fer versos amb un sentit coherent o no a partir de les lletres inicials de qualsevol paraula. Pot ser el seu nom o una paraula o un grup de paraules que els agradi. Per exemple:

PAU

Portes obertes
Amples mirades
Una veu que troba tornaveu

PAU

“¿Por qué la gente siempre lucha?
A lo mejor es que no encuentran soluciones.
Unamos nuestras voces como hermanos”


· El cal.ligrama és dibuixar l’objecte amb les paraules que diuen qualque cosa del mateix, el defineixen...


“Cinc horitzons/ cobeja el meu estel/ que vol viatjar/ en totes direccions/ il·lumina la nit/ dels dubtes i les pors/ bota fronteres/ inventa dreceres/ teixides amb somnis /cercant conviccions”

“Cinco puntas tiene mi estrella/ de mar se convierte en la primavera/ Junto a ella un lucero/ azul reflejo de mis sueños.”

· El limerick té una forma, més o manco, fixa. Vos proposam la següent:

Primer vers: defineix al personatge u objecte.
Segon vers: dona les característiques.
Tercer i quart: es fa un predicat, una acció.
Cinquè: es dona un adjectiu, epítet extraordinari

· HAIKUS

El haikú és una composició breu d’origen oriental que per la seva brevetat té molta força emotiva i capacitat de síntesi. Està formada per versos de 5, 7, i 5 síl·labes, generalment de rima vocàlica o lliure.

Veiem per exemple aquest de Martí i Pol:

Faig de les ombres
un mar immens de signes
que m’interroguen.
( Haikús del solitari )

Absort contemplo
com se m’escurça l’ombra.
Hi ha algú que em xucla?
( Haikús del mirall)

Demanar que diguin temes que els interessin i proposar de fer haikús d’aquests temes, seguint l’estructura de la composició 5 a, 7 b, 5 a


CRUCEMAS

Els donam el /els poemes amb espais buits. Les paraules que falten les han de treure de mots encreuats que se farà. Podeu triar les paraules que siguin més significatives, o per categories… com volgueu segons les vostres necessitats curriculars.
Us hem fet un com a exemple.

CARICAPOEMA

Han de pensar en un personatge conegut, actor, music, escriptor... i fer la seva (intentar-ho) caricatura.
Demanau: Quins són els trets més significatius del personatge, REMARCA-LOS ! Després han de triar uns quants i entre tots posar en frase aquelles característiques més evidents de la caricatura. És molt divertit i serveix per motivar aquells que de vegades no parlen.


POEMES FORMALS

Què pensau que és això de poemes formals ? Es pot començar fent aquesta pregunta. A lo millor encerten o no. Realment és molt fàcil de fer. Se trata de jugar amb les paraules fent formes o figures. Pot ser un quadrat, un triangle... amb forma poligonal.


HUMOR POÈTIC


A partir d’uns dibuixos demanau als alumnes que expressin què veuen, com podriem dir lo mateix que han dit de forma poètica i irònica.

ORDENAM EL POEMA

Donam els versos desordenats i han de reordenar-los sense el model davant. Què surt? Hi ha qualqú que hagi creat lo mateix que l’autor? Valorau l’originalitat i la defensa argumental de la seva proposta.

DEFINICIÓ DE PARAULES CONEGUDES I CREACIÓ DE NOVES

És fácil i divertit. A una caixa podeu (poden) ficar unes tarjetes amb paraules de diferents àmbits. Un per un (o grupets) han d’agafar-ne una i definir-la. Que ho saben fer, donam un punt i tenen dret a crear una paraula nova. Logicament, han de fer-ne una definició, ens n’han de donar les característiques, la seva funció... I seguim jugant fins a un número de paraules acordades o per temps. Guanya qui més paraules noves ha creat.

CONTEMA I POELAT

Fem feina amb contes i poemes.
Contema: a partir d’un conte arribam a un poema. (a modo de resum)
Poelat: a partir d’un poema construïm un conte o relat breu.


POEMA DEL NAUFRAG I POEMA DEL SI/NO

És molt fàcil i atractiva aquesta proposta. Poden fer-lo individualment o en parelles.
Imaginar que sou nàufrags a un somni, a un tassó de llet, a un planeta habitat de lletres…
Què podríem necessitar?,
Què trobaríem?,
Com ens sentiríem?..

El poema del sí i del no. El poema ha de començar per la síl·laba o paraula sí... i el següent vers per no... tot alternant-se.

Per exemple:
Sí...........................................
no...........................................

sinistres somnis
només la nit per companyia

Sí, a la gent diversa
no, a la gent tancada.


CÒMIC DE LES EXPRESSIONS. CÒMICOEMA


A partir d’una història o d’un poema, proposarem de transformar-lo en còmic. Millor si hi ha un o més personatges, que poden ser reals o ficticis, conceptes concrets o abstractes.
Poden fer un guió de l’estructura i del contingut: Quantes escenes ha de tenir, de quina forma, quin tipus de lletra, onomatopeies relacionades amb el tema, explicació de la situació, quin text ( globus, peu de vinyeta ) cal escriure, quin dibuix i de quin estil, els seus colors o blanc i negre, les expressions facials o de moviment, les perspectives, els angles de visió...

Tot això pot ajudar els alumnes a analitzar el procés de canvi del poema a còmic.

En relació a aquest tema podeu treballar amb el material classificat per autors. La “Cançó de na Ruixamantells”, de Miquel Costa i Llobera és molt útil per a fer-ne la transposició a llenguatge de còmic.

Una variació d’aquesta activitat és realitzar el procés invers. A partir d’un còmic proposarem fer un poema. Se revisen totes les escenes i s’escriuen un o més versos que siguin el seu resum. Si no surt a la primera, començar dient paraules i amb aquestes es poden fer els versos.

POEMA DEL PERSONATGE

A partir d’una graella semblant a la que us donam, es poden construir personatges diferents i després el poema corresponent. Elements físics, emocionals, actituds, aptituds, hàbits...


“personatge” Nas Front Ulls Celles Cabells element a comparar
Alegria
Tristor
Por
Sorpresa
Fred
Avorriment
Generositat
Maldat

Per exemple: Nas gros, front ample, ulls rodons i petits, celles poblades, cabells rulls, alegre com un cascavell.

“personaje” Nariz Frente Ojos Cejas Cabello ...
Alegría
Tristeza
Miedo
Sorpresa
Frío
Aburrimiento
Generosidad
...

CANCIÓN
Vos donam l’estructura de cançó i animau als alumnes a dur lletres de cançons. Veurem si segueixen les pautes o no. Proposarem que facin la seva propia amb tema lliure o donat.
· Cançó: La cançó té un número d’estrofes divers i cada estrofa presenta un número variable de versos, però amb una estructura fixa, repetint-se la forma de la primera estrofa en totes les altres, acabant amb una estrofa de menor número de versos, denominada “tornada” . Els versos solen ser de 7 i 11 síl·labes.
La rima, a gust del poeta.

· canción: La canción tiene un número de estrofas diverso y cada estrofa presenta un número variable de versos, pero con una estructura total fija, repitiéndose la forma de la primera estrofa en todas las demás, terminando con una estrofa de menor número de versos, denominada tornata o envío. Las estrofas están formadas por tres partes: la primera consiste en un número de versos iniciales, llamado fronte, que se subdivide en dos partes, cada una recibe el nombre de piede; la segunda es un verso de unión con la última parte, volta, rimando con el último verso del segundo piede; La tercera, la parte final, coda, un grupo de versos que podrían, o no, estar subdivididos. Los versos suelen ser de 7 y 11 sílabas métricas. La rima a gusto del poeta. Ejemplo:

PRIMERA ESTROFA:

FRONTE:

Piede 1º:

Se extienden las cadenas cotidianas

hasta la selva verde, original,

en la rama cautiva del temor.

Piede 2º:

La libertad desnuda, virginal,

se somete a metálicas lïanas,

que aprisionan al genio creador.

VOLTA:

Un ancestral dolor,

CODA:

Verso 1º:

monótono latido de eslabones

forjada esclavitud, legislaciones,

Verso 2º:

arrastran celestiales melodías,

perdidas por angustias y agonías.

Verso 3º:

Los cerezos en flor elevan galas,

de blancas alegrías,

se engalanan con plumas viejas alas ...


SONETO
Tal vegada, el sonet, s’ha convertit en el rei a la poesia. Diuen que si se sap fer sonets, sabeu fer poesia. Doncs, es proposa revisar les normes, analitzar alguns sonets i la creació per parelles o individual d’un sonet.

El sonet està format per dos quartets i dos tercets encadenats , ambdós de art major i rima consonàntica. Té 11 síl·labes mètriques. El sonet clàssic presenta la següent rima: ABBA/ABBA/CDC/CDC. Actualment s’admeten altres tipus de rima, com per exemple, para los quartets ABAB/ABAB; ABBA/CDDC, i per a els tercets CDC/DCD; CDE/CDE; CDE/DCE, CDE/DEC, CDE/EDC, CDC/EDE, CDC/CDC, CCD/CDD, CDC/EFE, CCD/CCD

EXEMPLE:

Vull pensar sempre en tu. Plorar per tu.
Per tu, morir. Per tu renéixer, viure.
Fugiré. Et miraré. tornaré a escriure
versos d’amor. D’amor sóc trist i bru.

O tirar lluny un cor massa madur.
Que seriós el món, l’amor, ser lliure!
Lliure, i aquest turment es vol adscriure
a la pell, al cervell! Lliure i insegur!

On aniré que sigui lluny de llavis,
de cabells? M’enduré els meus propis glavis
el propi foc per recordar unes mans.

Sentiré el camp. Diré a la terra: Ets bella,
més que l’amor. T’estimo més que a ella
La pau... Te’n rius ? No trobaré descans.

Marià Villangómez Llobet


El soneto está formado por dos cuartetos y dos tercetos, ambos de arte mayor, aconsonantados, de 11 sílabas métricas. El soneto clásico presenta la siguiente rima: ABBA/ABBA/CDC/CDC. Actualmente se admiten otros tipos de rima, como por ejemplo, para los cuartetos ABAB/ABAB, ABBA/CDDC,y para los tercetos CDC/DCD, CDE/CDE, CDE/DCE, CDE/DEC, CDE/EDC, CDC/EDE, CDC/CDC,CCD/CDD, CDC/EFE, CCD/CCD. Ejemplo:

HIJO, MIEL Y CERA

Hijo, es mi carne cuna de tu suerte,

en mi entraña se engendran tus albores,

no importan sacrificios y dolores

para un alma de Dios y un cuerpo fuerte.

Sufro ansiedad, angustia, por quererte,

abeja libadora de mis flores,

pues me darás la miel de tus amores

o la cera del cirio de mi muerte.

Aclaraste de golpe mi destino,

me embriago con tu aroma de azahares

y eres la luz del sol de mi camino.

Serás mi ofrenda libre, pan y vino,

miel y cera de eternos colmenares,

el indulto de amor, el don divino.


POEMA DE LA PAU
Deixau en llibertat als alumnes per fer-la
(Aquesta activitat es troba a tots els nivells)


MÉTRICA I FIGURES LITERÀRIES

Poema-Estrofa-vers
Ritme, pauses i entonació
Rimes asonant i consonant

Estrofes: major i menor
Comptam les síl·labes dels versos: sinalefes, acents... hemistiquis
Pareat
Tercet, quartet


Figures:
Comparació o simil
Metàfora
Metonimia
Personificació /prosopopeia
Hipérbole
Hipérbaton
Anàfora
Polisíndeton
Al·literació
Epítet
El·lipsis
Antítesis
Onomatopeia
Paradoxa
Eufemisme
Ironía
Sarcasme
Importància del tema i temes secundaris, contextualització, ús del lèxic... anàlisi del poema